Pomodoro: Un mètode sobre la gestió del temps


Per a moltes persones, el temps és un gran enemic. L’ansietat que produeix les manetes del rellotge, especialment quan tenim un termini de lliurament, ens pot conduir a incrementar les hores de dedicació d’una manera ineficient i desesperadament ineficaces, amb la conseqüència de presentar un treball molt per sota de les nostres perspectives, generant-nos frustració.

La tècnica Pomodoro és un mètode d’administració del temps que podem fer servir en qualsevol tasca o treball.

L’objectiu de la tècnica Pomodoro és usar el temps com un valuós aliat per aconseguir el nostre objectiu i millorar la manera en que treballem.

Com funciona?

Bàsicament, és dividir el nostre temps de treball en blocs. Treballem molt concentrats durant 25 minuts, i en descansem 5. Cada bloc de 25 minuts (i els seus breaks), és a dir, cada 2 hores, ens prenem un descans més dilatat.

En aquests 25 minuts, hem de treballar de manera ininterrompuda, sense descansos i concentrats en la tasca.

En els 5 minuts de descans, hem de fer qualsevol altra cosa, excepte pensar en la tasca, parlar-ne’n o fer qualsevol cosa relacionada amb el treball.

Així doncs, resumim en cinc passes la tècnica per a implementar-la:

  1. Decidir la tasca a realitzar.
  2. Posar el pomodoro (el rellotge o cronòmetre) a 25 minuts.
  3. Treballar en la tasca fins que sóni el rellote.
  4. Prendre una pausa de 5 minuts.
  5. Cada quatre pomodoros prendre una pausa més llarga, de 15 a 20 minuts.

Per a conèixer millor aquesta tècnica i esprémer les seves possibilitats, recomano visiti els següents llocs web.

El FAX, està obsolet?


En l’actualitat l’ús del fax disminueix en favor d’internet i el correu electrònic (per a què imprimir i enviar per fax un document, si el fitxer es pot enviar com a arxiu adjunt?).

Però, tot i així, són moltes les companyies que encara mantenen serveis de fax i, emprenedors i petites empreses, sovint es troben amb l’urgència d’aquest servei.

És àmpliament usat en sanitat i l’advocacia (amb legions d’expedients encara en paper), finances, les companyies d’assegurances i administradors de finques (propostes, parts amistosos d’accidents, factures, notes a mà d’inspectors i perits…) entre d’altres.

Al fax se li concedeix valor legal i presenta l’avantatge de no ser crackeable.

Amb l’ànim d’il·lustrar una mica més aquesta entrada, us deixo amb uns enllaços força interessants respecte a l’ús del fax:

Toca cada document només una vegada


Toca cada document només una vegada.

Aquest és un gran truc d’administració del temps; tocar cada paper un sol cop.

Pren una decisió sobre el seu procés la primera vegada que el prens en les teves mans, o l’ arxives, o el llences. Si ho aconsegueixes, immediatament notaràs que el temps que dediques a cercar coses entre piles de papers disminueix considerablement.

Tip de Magazine Organizarte

Calcs del castellà que podem evitar (XX)


 Enfilem l’any 2012 amb una de les darreres entrades d’aquest tastet de dubtes i barbarismes del castellà, tot i que amb la lletra “U” només en trobo un parell:

ultravioleta“: ultraviolat -ada

uve“: ve. També rep el nom de ve baixa. La lletra w s’anomena ve doble, i no pasuve doble(tampoc és recomanable doble ve baixa)

 

 

En tenim un bon grapat amb la lletra “V”:

valiós -a“: valuós -osa.

vale“: Com a substantiu, amb el significat de “paper o targeta que dóna dret a rebre alguna cosa”, hi ha el mot val. Com a locució d’assentiment, podem emprar d’acord, entesos, va bé

valla“: tanca

vanguàrdia“: avantguarda

veleta“: penell

vendatge“: embenat

venir al cas“: fer al cas

venta“: venda

verbena“: revetlla

vernissar“: envernissar

vèrtig“: vertigen

virgueria“: filigrana

vivenda“: És un mot incorrecte, format a partir del castellà vivienda. Generalment podem substituir-lo per habitatge, però sovint escaurà de fer servir casa, o bé, precisant més, pis, apartament, etc.

volta de full, no haver-hi“: no tenir retop

 

 

 

Calcs del castellà que podem evitar (XIX)


Ja tocava fer el recull de calcs del castellà i barbarismes de la lletra “T”. Com de costum, us els presento ordenats alfabèticament i, no cal dir, que esteu convidats a enriquir aquesta entrada amb les vostres aportacions. Som-hi, doncs!

tabic“: envà

taco“: Per a suplir aquest castellanisme tenim les solucions següents: 1. tac, peça de plàstic, fusta o metall que fiquen en un forat de la paret; o bé “bastó de jugar a billar”. 2. dau, quan ens referim a un bocí de menjar. 3. bloc, de calendari. 4. renec o paraulota, expressió grollera o irreverent. 5. embolic, galimaties.

taladro“: trepant és la paraula que farem servir per referir-nos a la màquina de foradar. El verb corresponent és trepanar i no taladrar, tot i que se’n sol dir fer un forat o foradar.

tamany“: mida.

tanto, al“: a l’aguait.

tapissar“: entapissar.

tarro“: És un castellanisme amb diversos significats. Segons el cas, farem servir: 1. pot o terrina. 2. capissola “no té capissola per a estudiar“. 3. l’expressió “estar malament del tarro s’ha de suplir per estar com un llum, estar malament del cap, faltar-li un bull, no ser-hi tot4. l’expressió “menjar el tarro” (sovint usada reflexivament) s’ha de canviar per escalfar el cap.

tarta“: pastís.

telaranya“: teranyina.

telesilla“: telecadira.

templat -ada“: temperat -ada.

tenir que“: Construcció incorrecta que podem canviar per: haver de, caldre, fer falta, ésser necessari, convenir… Tampoc no és admesa en registres formals la forma tenir de.

tentetieso“: saltamartí.

tia àvia“: bestia.

tiburó“: tauró.

tiesso“: encarcarat.

timar“: És un castellanisme. Segons el cas, podem suplir-lo per estafar, enganyar, engalipar o ensarronar. En comptes de timador direm, per exemple, estafador; i en comptes de timo, estafa o estafada.

tinglado“: És un castellanisme. En sentit literal, podem emprar cobert o magatzem. En sentit figurat, tenim, per exemple, enrenou. Col·loquialment, podem dir-ne parada o tripijoc, segons el cas.

tio“: Quan vulguem dir “germà del pare o de la mare” farem servir oncle. En canvi, en l’ús col·loquial, s’ha de substituir per a qualsevol designació de persona: xicot -a, xic -a, noi -a… Amb un sentit més irònic, i fins i tot despectiu, podem usar nen -a, paio -a, individu -ídua, tipus (només per a homes), pinta

tiquismiquis“: primmirat -ada.

tocino“: Castellanisme que hem de suplir per porc. La botiga on venen carn de porc, s’anomena cansaladeria o xarcuteria (no tocineria). I la persona que en ven, s’anomena cansalader -a (i no tocinaire).

toldo“: És un castellanisme que podem substituir per tendal o vela.

tonto -a“: Podem canviar aquest castellanisme per mots com ara ximple, beneit -a, babau -a, tanoca, totxo -a, pallús -ussa

tope“: Per a evitar aquest castellanisme tenim el mot topall. En sentit figurat podem emprar màxim, límit o expressions sinònimes (de gom a gom, a totes, a sac…)

topo“: És un castellanisme que podem substituir, segons el significat, per: 1. talp “animal que habita en galeries subterrànies”; 2. lluna “clapa rodona estampada en una roba” (M’agrada aquest vestit de llunes que portes). Si són “rodones petites”, se’n pot dir pics (Quina camisa et posaries: la de quadres o la de pics?)

tormenta“: tempestat.

traïcionar“: trair.

traje“: vestit.

transfons“: rerefons.

trastada“: És un castellanisme, tot i que són correctes trast i trasto. Segons el context, podem dir mala passada, malifeta, entremaliadura

tratge“: vestit.

travesti“: transvestit -ida.

treure a col·lació“: portar a col·lació.

triler -a“: Per a suplir aquest castellanisme per a referir a una “persona que obté guanys fent jocs fraudulents”, podem dir tafurer -a. Té el sinònim tafur -a.

tronxar-se de riure“: partir-se de riure.

tuberia“: canonada.

tumbona“: gandula.

Textos personals per a felicitar el Nadal


Quan remeno el cofre de l’àvia i trobo velles postals trameses per persones que l’estimaven, se’m dibuixa un somrís de melangia.

Malgrat en els nostres temps ja no és usual remetre per correu tradicional felicitacions ni postals, faig un recull de textos per a felicitar el Nadal als més estimats. I és que, quan sabem que s’han recordat de nosaltres, una guspira de joia ens fa bategar el cor.

1. Bon Nadal, bones festes, bon any nou i bondat per a tothom.

2. Bon Nadal a tothom i que us passin les millors coses aquestes festes…, i per descomptat bon any nou.

3. Bones festes i bon Nadal i molta música per a l’any 2012

4. Bon Nadal i que l’any 2012 dugui salut i felicitat per a vosaltres i per als vostres familiars.

5. Els nostres millors desitjos us acompanyen. Sapigueu que sempre us recordem.

6. Esperem que passeu unes bones festes de Nadal.

7. Felicitat i il·lusió en aquests dies que resten d’any i més i l·lusió i esperances per al 2012 que s’acosta.

8. Malgrat que ens separi la distància, som a prop vostre (teu) en els nostres (meus) pensaments.

9. Molta sort i encert!

10. Molts d’anys…, i molta fantasia.

11. Per Nadal tot és joia i alegria. Que tingueu un bon any nou.

12. Perquè el més emocionant és fer camí, mai no oblideu (oblidis) viatjar plens (ple) d’esperança, amor i felicitat. Bon Nadal!

13. Que aquest missatge de Nadal de pau i alegria sigui per a tothom motiu de felicitat. Una vegada més us vull fer arribar les meves felicitacions. Molts d’anys i bon any 2012

14. Que els vostres desitjos es facin realitat aquestes festes de Nadal.

15. Tingues la felicitat suficient que et faci dolç, prou entrebancs que et facin fort, la tristesa suficient que et faci humà i prou esperança perquè siguis feliç. Bon Nadal i bon any 2012

16. Una besada a tothom, que tingueu molt bon Nadal i un fantàstic any 2012!

17. Us desitjo salut, prosperitat i pau, i que els vostres somnis s’acompleixin l’any que ve. Bon Nadal!

18. Us desitgem bon Nadal de tot cor!

19. Us desitgem pau i felicitat.

20. Us desitgem que passeu molt bon Nadal i que l’any que comencem sigui molt millor que enguany.

 

Font: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana (Cofuc)