Bones festes i un venturós 2013!
Nadala 2012
Pomodoro: Un mètode sobre la gestió del temps
Per a moltes persones, el temps és un gran enemic. L’ansietat que produeix les manetes del rellotge, especialment quan tenim un termini de lliurament, ens pot conduir a incrementar les hores de dedicació d’una manera ineficient i desesperadament ineficaces, amb la conseqüència de presentar un treball molt per sota de les nostres perspectives, generant-nos frustració.
La tècnica Pomodoro és un mètode d’administració del temps que podem fer servir en qualsevol tasca o treball.
L’objectiu de la tècnica Pomodoro és usar el temps com un valuós aliat per aconseguir el nostre objectiu i millorar la manera en que treballem.
Com funciona?
Bàsicament, és dividir el nostre temps de treball en blocs. Treballem molt concentrats durant 25 minuts, i en descansem 5. Cada bloc de 25 minuts (i els seus breaks), és a dir, cada 2 hores, ens prenem un descans més dilatat.
En aquests 25 minuts, hem de treballar de manera ininterrompuda, sense descansos i concentrats en la tasca.
En els 5 minuts de descans, hem de fer qualsevol altra cosa, excepte pensar en la tasca, parlar-ne’n o fer qualsevol cosa relacionada amb el treball.
Així doncs, resumim en cinc passes la tècnica per a implementar-la:
- Decidir la tasca a realitzar.
- Posar el pomodoro (el rellotge o cronòmetre) a 25 minuts.
- Treballar en la tasca fins que sóni el rellote.
- Prendre una pausa de 5 minuts.
- Cada quatre pomodoros prendre una pausa més llarga, de 15 a 20 minuts.
Per a conèixer millor aquesta tècnica i esprémer les seves possibilitats, recomano visiti els següents llocs web.
El FAX, està obsolet?
En l’actualitat l’ús del fax disminueix en favor d’internet i el correu electrònic (per a què imprimir i enviar per fax un document, si el fitxer es pot enviar com a arxiu adjunt?).
Però, tot i així, són moltes les companyies que encara mantenen serveis de fax i, emprenedors i petites empreses, sovint es troben amb l’urgència d’aquest servei.
És àmpliament usat en sanitat i l’advocacia (amb legions d’expedients encara en paper), finances, les companyies d’assegurances i administradors de finques (propostes, parts amistosos d’accidents, factures, notes a mà d’inspectors i perits…) entre d’altres.
Al fax se li concedeix valor legal i presenta l’avantatge de no ser crackeable.
Amb l’ànim d’il·lustrar una mica més aquesta entrada, us deixo amb uns enllaços força interessants respecte a l’ús del fax:
Toca cada document només una vegada
Toca cada document només una vegada.
Aquest és un gran truc d’administració del temps; tocar cada paper un sol cop.
Pren una decisió sobre el seu procés la primera vegada que el prens en les teves mans, o l’ arxives, o el llences. Si ho aconsegueixes, immediatament notaràs que el temps que dediques a cercar coses entre piles de papers disminueix considerablement.
Tip de Magazine Organizarte
Crea el teu vídeo
He preparat aquest vídeo amb un servei online que ofereix Animoto.com, que permet crear vídeos de manera molt fàcil i a més, gratuïta, a partir de fotografies i imatges.
De manera automàtica genera una animació i també inclou diferents temes musicals. Es clar que el compte gratuït té les seves limitacions, però us deixo la meva petita versió, que comprovareu dóna prou de sí.
Calcs del castellà que podem evitar (XX)
Enfilem l’any 2012 amb una de les darreres entrades d’aquest tastet de dubtes i barbarismes del castellà, tot i que amb la lletra “U” només en trobo un parell:
“ultravioleta“: ultraviolat -ada
“uve“: ve. També rep el nom de ve baixa. La lletra w s’anomena ve doble, i no pas “uve doble” (tampoc és recomanable doble ve baixa)
En tenim un bon grapat amb la lletra “V”:
“valiós -a“: valuós -osa.
“vale“: Com a substantiu, amb el significat de “paper o targeta que dóna dret a rebre alguna cosa”, hi ha el mot val. Com a locució d’assentiment, podem emprar d’acord, entesos, va bé…
“valla“: tanca
“vanguàrdia“: avantguarda
“veleta“: penell
“vendatge“: embenat
“venir al cas“: fer al cas
“venta“: venda
“verbena“: revetlla
“vernissar“: envernissar
“vèrtig“: vertigen
“virgueria“: filigrana
“vivenda“: És un mot incorrecte, format a partir del castellà vivienda. Generalment podem substituir-lo per habitatge, però sovint escaurà de fer servir casa, o bé, precisant més, pis, apartament, etc.
“volta de full, no haver-hi“: no tenir retop
Calcs del castellà que podem evitar (XIX)
Ja tocava fer el recull de calcs del castellà i barbarismes de la lletra “T”. Com de costum, us els presento ordenats alfabèticament i, no cal dir, que esteu convidats a enriquir aquesta entrada amb les vostres aportacions. Som-hi, doncs!
“tabic“: envà
“taco“: Per a suplir aquest castellanisme tenim les solucions següents: 1. tac, peça de plàstic, fusta o metall que fiquen en un forat de la paret; o bé “bastó de jugar a billar”. 2. dau, quan ens referim a un bocí de menjar. 3. bloc, de calendari. 4. renec o paraulota, expressió grollera o irreverent. 5. embolic, galimaties.
“taladro“: trepant és la paraula que farem servir per referir-nos a la màquina de foradar. El verb corresponent és trepanar i no taladrar, tot i que se’n sol dir fer un forat o foradar.
“tamany“: mida.
“tanto, al“: a l’aguait.
“tapissar“: entapissar.
“tarro“: És un castellanisme amb diversos significats. Segons el cas, farem servir: 1. pot o terrina. 2. capissola “no té capissola per a estudiar“. 3. l’expressió “estar malament del tarro“ s’ha de suplir per estar com un llum, estar malament del cap, faltar-li un bull, no ser-hi tot… 4. l’expressió “menjar el tarro” (sovint usada reflexivament) s’ha de canviar per escalfar el cap.
“tarta“: pastís.
“telaranya“: teranyina.
“telesilla“: telecadira.
“templat -ada“: temperat -ada.
“tendinitis“: tenonitis.
“tenir que“: Construcció incorrecta que podem canviar per: haver de, caldre, fer falta, ésser necessari, convenir… Tampoc no és admesa en registres formals la forma tenir de.
“tentetieso“: saltamartí.
“tia àvia“: bestia.
“tiburó“: tauró.
“tiesso“: encarcarat.
“tiet“: oncle.
“timar“: És un castellanisme. Segons el cas, podem suplir-lo per estafar, enganyar, engalipar o ensarronar. En comptes de timador direm, per exemple, estafador; i en comptes de timo, estafa o estafada.
“tinglado“: És un castellanisme. En sentit literal, podem emprar cobert o magatzem. En sentit figurat, tenim, per exemple, enrenou. Col·loquialment, podem dir-ne parada o tripijoc, segons el cas.
“tio“: Quan vulguem dir “germà del pare o de la mare” farem servir oncle. En canvi, en l’ús col·loquial, s’ha de substituir per a qualsevol designació de persona: xicot -a, xic -a, noi -a… Amb un sentit més irònic, i fins i tot despectiu, podem usar nen -a, paio -a, individu -ídua, tipus (només per a homes), pinta…
“tiquismiquis“: primmirat -ada.
“tocino“: Castellanisme que hem de suplir per porc. La botiga on venen carn de porc, s’anomena cansaladeria o xarcuteria (no tocineria). I la persona que en ven, s’anomena cansalader -a (i no tocinaire).
“toldo“: És un castellanisme que podem substituir per tendal o vela.
“tonto -a“: Podem canviar aquest castellanisme per mots com ara ximple, beneit -a, babau -a, tanoca, totxo -a, pallús -ussa…
“tope“: Per a evitar aquest castellanisme tenim el mot topall. En sentit figurat podem emprar màxim, límit o expressions sinònimes (de gom a gom, a totes, a sac…)
“topo“: És un castellanisme que podem substituir, segons el significat, per: 1. talp “animal que habita en galeries subterrànies”; 2. lluna “clapa rodona estampada en una roba” (M’agrada aquest vestit de llunes que portes). Si són “rodones petites”, se’n pot dir pics (Quina camisa et posaries: la de quadres o la de pics?)
“tormenta“: tempestat.
“traïcionar“: trair.
“traje“: vestit.
“transfons“: rerefons.
“trastada“: És un castellanisme, tot i que són correctes trast i trasto. Segons el context, podem dir mala passada, malifeta, entremaliadura…
“tratge“: vestit.
“travesti“: transvestit -ida.
“treure a col·lació“: portar a col·lació.
“triler -a“: Per a suplir aquest castellanisme per a referir a una “persona que obté guanys fent jocs fraudulents”, podem dir tafurer -a. Té el sinònim tafur -a.
“tronxar-se de riure“: partir-se de riure.
“tuberia“: canonada.
“tumbona“: gandula.
Textos personals per a felicitar el Nadal
Quan remeno el cofre de l’àvia i trobo velles postals trameses per persones que l’estimaven, se’m dibuixa un somrís de melangia.
Malgrat en els nostres temps ja no és usual remetre per correu tradicional felicitacions ni postals, faig un recull de textos per a felicitar el Nadal als més estimats. I és que, quan sabem que s’han recordat de nosaltres, una guspira de joia ens fa bategar el cor.
1. Bon Nadal, bones festes, bon any nou i bondat per a tothom.
2. Bon Nadal a tothom i que us passin les millors coses aquestes festes…, i per descomptat bon any nou.
3. Bones festes i bon Nadal i molta música per a l’any 2012
4. Bon Nadal i que l’any 2012 dugui salut i felicitat per a vosaltres i per als vostres familiars.
5. Els nostres millors desitjos us acompanyen. Sapigueu que sempre us recordem.
6. Esperem que passeu unes bones festes de Nadal.
7. Felicitat i il·lusió en aquests dies que resten d’any i més i l·lusió i esperances per al 2012 que s’acosta.
8. Malgrat que ens separi la distància, som a prop vostre (teu) en els nostres (meus) pensaments.
9. Molta sort i encert!
10. Molts d’anys…, i molta fantasia.
11. Per Nadal tot és joia i alegria. Que tingueu un bon any nou.
12. Perquè el més emocionant és fer camí, mai no oblideu (oblidis) viatjar plens (ple) d’esperança, amor i felicitat. Bon Nadal!
13. Que aquest missatge de Nadal de pau i alegria sigui per a tothom motiu de felicitat. Una vegada més us vull fer arribar les meves felicitacions. Molts d’anys i bon any 2012
14. Que els vostres desitjos es facin realitat aquestes festes de Nadal.
15. Tingues la felicitat suficient que et faci dolç, prou entrebancs que et facin fort, la tristesa suficient que et faci humà i prou esperança perquè siguis feliç. Bon Nadal i bon any 2012
16. Una besada a tothom, que tingueu molt bon Nadal i un fantàstic any 2012!
17. Us desitjo salut, prosperitat i pau, i que els vostres somnis s’acompleixin l’any que ve. Bon Nadal!
18. Us desitgem bon Nadal de tot cor!
19. Us desitgem pau i felicitat.
20. Us desitgem que passeu molt bon Nadal i que l’any que comencem sigui molt millor que enguany.
Font: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana (Cofuc)
Textos per a felicitar el Nadal als nostres clients i col·laboradors
Felicitar el Nadal als nostres clients i col·laboradors és una oportunitat més per acostar-nos de manera franca i amigable i mostrar-los també el nostre agraïment.
Segons el grau de proximitat i d’inspiració, podem triar d’entre aquest recull de textos de felicitacions de Nadal el més adient per escriure les nostres targetes:
1. Bon any 2012
2. Bon Nadal
3. Bon Nadal i bon any nou.
4. Bon Nadal i bon any 2012
5. Bon Nadal i molts d’anys
6. Bones festes i bon 2012
7. De tot cor, us desitgem que passeu unes bones festes de Nadal i de Cap d’any.
8. Des de “any inici empresa” cada Nadal amb vosaltres.
9. La direcció de l’empresa, “nom“, us desitja un any 2012 ple de ventura, pau i prosperitat.
10. Esperem que durant l’any 2012 s’acompleixin tots els vostres desitjos. El nostre és que ….. (indicar valors de l’associació ). “nom de l’associació” us desitja bones festes.
11. Us desitgem unes bones festes de Nadal. Esperem gaudir de la vostra col·laboració durant molts anys més. Junts farem un 2012 molt venturós.
12. La gent de “nom de l’empresa” us desitja unes bones festes de Nadal i que l’any nou sigui venturós per a tothom.
13. “Nom de l’empresa” us desitja bon Nadal.
14. Molts d’anys amb salut i felicitat! Gràcies per donar suport al nostre projecte amb il·lusió i confiança.
15. Nadal és temps de bons auguris, de bons propòsits i, sobretot, d’alegria. A “nom de l’empresa” volem que les vostres il·lusions es facin realitat. Bon any 2012
16. Molts d’anys i bon Nadal 2012
17. Molts d’anys i bones festes.
18. Molts d’anys i bons.
19. Nadal és temps de retrobaments i celebracions amb les persones que més estimem. Desitjem que també sigui de reflexió, de pau i de solidaritat per a tothom, per aconseguir un any nou ple de benaurances.
20. Per un any nou ple de pau, amor i prosperitat.
21. Per un futur ple de felicitat i prosperitat.
22. Per un venturós 2012
23. Que la força i constància d’aquests anys de treball compartit amb tots vosaltres il·lumini el nostre camí. “Nom de l’empresa” us desitja bon Nadal.
24. Que l’any nou 2012 sigui venturós per a tothom.
25. Que pugueu gaudir de les festes de Nadal amb les persones que més estimeu i que tingueu un any nou molt venturós.
26. Rebeu els nostres millors desitjos per a aquestes festes, amb l’esperança que tots puguem gaudir d’un any 2012 ple de pau i felicitat.
27. Rebeu els nostres millors desitjos per a aquestes festes de Nadal i l’any nou que s’acosta.
28. Rebeu els nostres millors desitjos per al proper any 2012
29. Salut, prosperitat i amor per a tothom!
30. Tot l’equip de “nom de l’empresa” us desitja unes bones festes de Nadal i un venturós any 2012
31. Una vegada més gràcies per la confiança que teniu en nosaltres. Amb els nostres millors desitjos, molts d’anys!
32. Us desitgem bon Nadal i un any nou ple de pau i prosperitat.
33. Us desitgem pau i felicitat.
34. Us desitgem que passeu un bon Nadal i que l’any nou us sigui pròsper i ple de felicitat.
35. Us desitgem que pugueu gaudir d’unes festes de Nadal entranyables i un any nou ple de salut, pau, goig i prosperitat per a tothom.
36. Us desitgem unes bones festes nadalenques. Tots junts farem del 2012 un any millor.
37. Volem desitjar-vos que passeu unes bones festes i que l’any que ve sigui un any de pau i prosperitat.
38. Volem fer-vos arribar el nostre desitg: que durant tot l’any hi hagi pau; que durant tot l’any hi hagi amor; que durant tot l’any siguem solidaris; que durant tot l’any la gent segui feliç…, que durant tot l’any sigui Nadal!
Font: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana (Cofuc)
Calcs del castellà que podem evitar (XVIII)
Trobem les següents solucions als barbarismes i castellanismes més usuals que comencen per la lletra “S”:
sabiduria: saviesa
saborejar: assaborir
saltamontes: llagosta
salvetat: És un castellanisme, com també la forma salvedat. Segons el cas, podem fer servir excepció (o distinció), o bé condició (o reserva). “Per bé que no ens és permès, mirarem de fer una excepció en aquest cas.”
sanja: rasa és el nom correct en comptes dels castellanismes zanja o sanja.
sarampió: xarampió
secar: assecar
seguro: Segons el significat podem dir: 1. assegurança: contracte pel qual es cobreix un risc a algú. 2. seguretat social: assistència de l’Administració pública.
self-service: autoservei
sentar: És un castellanisme que podem substituir, segons el significat per: 1. assentar, col·locar en posició estable; 2. asseure, posar algú a descansar damunt un suport; 3. establir un precedent, en comptes de sentar un precedent; 4. donar per fet, en comptes de donar per sentat. Finalment, el substantiu incorrecte sentada es pot canviar per seguda.
septembre: setembre
seqüestrar: segrestar
si mal no recordo: Podem suplir aquest castellanisme per expressions com ara si no ho recordo malament, si no m’equivoco, si no m’erro, si no vaig errat…
sillín: selló
silló: Aquest castellanisme el podem substituir per diversos mots: 1. cadira de braços, cadira amb barres laterals per a recolzar-hi els braços; 2. poltrona, cadira de braços confortable; 3. butaca, seient de braços amb el respatller una mica inclinat enrere.
sin embargo: Segons el context, podem suplir aquesta expressió castellana per però, no obstant això, tot i això, amb tot, tanmateix…
sisplau: si us plau
skin head: cap-rapat
sobar: Segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. grapejar, toquejar o toquerejar; 2. masegar o maurar; 3. clapar-se. El participi, sobat -ada, que s’usa col·loquialment amb el significat de “sentit i/o conegut”, cal canviar-lo per suat -ada, gastat -ada.
sobèrbia: supèrbia
software: programari
solteron -a: És un castellanisme que, en el cas d’un home, podem canviar per conco, solteràs o fadrí i, aplicat a una dona, per solterassa o fadrina. En determinats contextos, també es pot utilitzar l’expressió quedar-se per a vestir sants.
soltura: Castellanisme que podem canviar, segons el cas, per desimboltura, facilitat, soltesa…
solventar: No és un mot admés (per bé que hi ha les formes solvent i solvència). El podem substituir per verbs com ara resoldre o solucionar.
sombrilla: para-sol
sonar-se: mocar-se
soplet: bufador
sosso -a: Podem canviar aquest castellanisme per insuls -a, fat o fada, sonso -a…
souvenir: El mot català a aquest gal·licisme, és record
sponsor: patrocinador -a
spot: espot
sprint: esprint
stage: És un anglicisme. En podem dir estada. Tanmateix, aplicat als esports, sovint és més adequat concentració.
stand: estand
suar la gota gorda: És una expressió castellana. Algunes formes catalanes equivalents són suar la cansalada, suar la carcanada i suar fel.
súbit -a: sobtat -ada
sublevar-se: És un castellanisme que podem substituir per revoltar-se, rebel·lar-se, insurgir-se, etc. El substantiu no és sublevació, sinó revolta, rebel·lió, insurecció, etc.
subsanar: Aquest castellanisme el podem substituir i segons el significat per esmenar o superar.
suec, fer el: fer l’orni
suelto -a: Segons el significat, podem suplir aquest barbarisme per: 1. solt -a, deixat anar: sense lligam; 2. desaparellat -ada; 3. diner menut: diner en monedes.
suero: sèrum
suministre: subministrament
suposat, per: per descomptat
surtidor: assortidor
surtir: assortir
surtit: assortiment
susto: sobresalt
L’assumpte de l’e-mail
Prestar una especial atenció a “l’assumpte” del e-mail és fonamental. I es que és l’única manera que tenim de comunicar de la importància o del significat del missatge i sense obligar al destinatari a obrir-lo.
Un assumpte no encertat és el detonant d’altres problemes que molts sufrim en el e-correu. Per exemple, podem prioritzar uns e-correus que podrien esperar, ens pot confondre, desorganitzar-nos i, el pitjor, crear frustació i irritació.
Tipus d’assumpte que cal evitar:
Tant a nivell particular com a nivell d’empresa, un mal assumpte es pot convertir en una bola de neu. La precipitació i la despreocupació, potser la ignorància, ens pot portar a caure en diferents estils de mala redacció:
- Una sola paraula: Coses com “Hola”, “Salutacions” o “Consulta”, no diuen absolutament res al destinatari. És un tipus d’assumpte nul; tant pot venir d’un enllaç pueril recomanat de diferents plataformes de xarxes com d’una inspecció d’extrema importància.
- Una frase sense precisió: Frases com “Canvis d’última hora” exclouen detalls clau del missatge que dónen sentit per a interpretar l’assumpte. Condueix a la confusió i la obligació d’obrir el e-mail per comprovar de què va exactament.
- Reclams amb engany: “ATENCIÓ!, has de veure això”. A més a més de caure en la imprecisió, trasllada una urgència amb les majúscules i exclamacions. Un símptoma de que aquest missatge, ni és important ni urgent. Però la curiositat, superior a la inteligència, ens ho fa obrir.
- Assumpte buit: Remetre un assumpte en blanc, sense res escrit, és com dir al nostre destinatari: “no m’importa gens el teu temps, ni les teves prioritats ni la teva organització”. Un menyspreu terrible!
Millorar la redacció de l’Assumpte
L’assumpte és gairebé la part més importat d’un missatge. Invertim un temps en redactar més o menys bé el cos del missatge, el que volem dir o demanar al destinatari. Però a l’hora d’escriure l’Assumpte ho fem com si enganxèssim un segell, de mala manera i sense prestar-hi atenció.
Amb sentit comú i unes petites pautes, podem millorar la redacció dels nostres “Assumptes”:
- Escriure’l al final, desprès d’haver redactat primer el Cos del missatge. Això ens ajudarà a sintetitzar millor el que volem dir.
- PENSAR abans de redactar-lo. Cinc o deu segons son suficients per a escollir millor les paraules i ser clar.
- Incloure les dues o tres paraules clau en una frase clara i inteligible.
- Rellegir-lo abans de remetre’l i preguntar-nos si tal i com està entenem nosaltres mateixos el que hi ha dins el cos.
- Si treballem conjuntament amb un equip i/o col·laboradors, podem acordar “paraules clau” per a interpretar millor cada missatge que ens enviem entre nosaltres.
En la comunicació escrita, i quan hom pot rebre molta e-correspondència, sempre s’agraeix la deferència, el to i l’atenció. Sens dubte, un valor afegit de gran qualitat!
Font: ThinkWasabi
M’han “hackejat” el bloc :-(
Aquest mateix matí, a les 10:40h rebo un e-correu comunicant-me que “la grapadora” ha publicat un nou post al bloc. Ja podeu imaginar la meva sorpresa, per cert, gens agradable!
Doncs sí. He comprovat que el meu bloc ha estat piratejat. Sense gaires malifetes (encara els hauré de donar les gràcies) ja que, sembla, només s’han limitat a posar un link a una pàgina que incitava a donar-se d’alta per aconseguir una “bona feina”, que “jo” recomanava i que ja la tenia!!!
Bé, aquest incident em serveix per tornar a reflexionar sobre les grans inseguretats que existeix a la xarxa. Si blocs com el de “la grapadora” que, tot sigui dit de passada, no pretén ser cap referent de comunicació ni de negoci, si no un recull de senzills però útils apunts i de bones pràctiques i tècniques del secretariat, què els pot passar a altres blocs, webs o perfils personals que tinguin una atracció brutal en xarxa?
Confesso que no deixo de sentir admiració per la capacitat d’aquests pirates informàtics. Tant de bo fossin tant intel·ligents com per canalitzar aquesta capacitat a altres afers més profitosos i bondadosos.
Internet és el regne de l’espionatge per excel·lència. Hem de prendre consciència que durant el temps que estem navegant, no estem sols ni un segon. Ens poden espiar hackers i màfies per intentar de robar les nostres contrasenyes per accedir a qualsevol dels nostres llocs: des de blocs, webs, perfils socials, comptes de correu electrònic i, també, les nostres dades bancàries.
Fixeu-vos que, en aquests darrers temps, fins i tot, s’ha posat de moda l’espionatge conjugal. Homes i dones, que dubten de la fidelitat de les seves parelles poden comprar a la xarxa petites peces d’espionatge per saber on es troba i què fa la seva mitja taronja en tot moment.
Us deixo un petit enllaç on podreu veure 12 consells per a una contrasenya més segura tot i que també hem de tenir prudència amb les cookies i, per damunt de tot, no compartir mai informació que de cap manera ens pugui comprometre.
Malauradament, però, em fa l’efecte que, per molt que un petit usuari posi de la seva part per combatre aquests actes intrusius, si som l’objectiu d’un hacker, la seva inventiva, capacitat i rebel·lia ens deixarà “fora de joc”.
La carta
La carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d’un procediment administratiu.
La carta pot tractar de més d’un tema, i aquests poden ser molt variats segon si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Les breus explicacions que tot seguit s’exposen afecten principalment, però no exclusivament, les cartes pròpies de la relació administrativa.
Com a principi general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d’una estructuració lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixen els tres grans blocs d’informació: presentació, desenvolupament i conclusió.
Això vol dir, doncs, que abans de començar a redactar una carta, cal seleccionar la informació que ha d’incloure. Un cop seleccionada i organitzada en blocs homogenis, cal triar aquells recursos de la llengua que faciliten la simplificació i la precisió de la redacció. Així sempre que sigui possible, cal mantenir l’ordre lògic de la frase (subjecte-verb-complements), cal usar els mots o els termes adequats al nivell de precisió i cal fer frases curtes i ben puntuades.
Destinació
Els destinataris d’una carta tant poden ser particulars com institucions o organitzacions. Aquests destinataris es poden identificar de manera completa o reduïda.
Quan els destinataris s’identifiquen de manera completa, la informació és la mateixa que apareix en una adreça d’un sobre i és convenient que ocupi 5 línies com a màxim.
Quan per qüestió d’espai la informació es redueix al mínim que ens permet identificar amb facilitat la persona destinatària, només s’hi fan constar el nom i el càrrec o el nom i la localitat, normalment al marge superior esquerre de la carta.
Salutació
Cal ajustar la fórmula de salutació al to de la relació que s’expressi en el cos de la carta. Les fórmules més habituals són les següents:
Distingit senyor, distingida senyora. És adequada per a comunicacions solemnes i de màxima consideració.
Senyor, senyora. És la més general i a la vegada és respectuosa i atenta.
Benvolgut amic, benvolguda amiga. És una salutació adequada per a situacions de franquesa i cordialitat.
Cos
A part dels criteris generals de redacció expressats i com a tret que afecta tot el text de la carta, convé recordar que des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Aquest to, que sempre s’ha de moure en un nivell de formalitat, pot ser solemne, respectuós o cordial.
Pel que fa als tractaments personals, cal distingir l’emissor del receptor. Per a l’emissor podem triar entre la primera persona del singular o la del plural. Si el to ha de ser més directe i personal, cal escriure en primera persona del singular.
Pel que fa al receptor, la forma preferent és el tractament de vós. El tractament de tu només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
Comiat
El comiat, com la fórmula de salutació, també presenta un seguit de variants. Cal que hi hagi, però, un correlació entre la fórmula de salutació i la de comiat, que a la vegada han de ser adequades al to general del document.
Entre les possibles fórmules de comiat, es destaquen les següents, ordenades de màxima a mínima cortesia, que duen al final el signe de puntuació que s’indica:
Us saludo/em amb respecte.
Aprofito/em aquesta avinentesa per saludar-vos ben atentament.
Atentament,
Ben atentament,
Cordialment,
Una salutació cordial,
Ben cordialment,
Signatura
L’estructura més habitual de la signatura d’aquest document és la següent:
- rúbrica
- nom i cognoms
- càrrec
La carta, com que és un document interpersonal, dóna preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s’ha d’introduir per mitjà de l’article determinat.
Datació
Si el paper de carta du impresa l’adreça i la localitat ja hi figura, se’n pot prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l’any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d’una coma, la data.
La carta té un sistema de datació doble pel que fa a l’emissió. Des d’un punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és la del registre de sortida.
Informació ocasional
Fora del cos de la carta també hi ha la possibilitat d’afegir al peu de l’escrit informacions addicionals, com poden ser les referències a documents, annexos, etc. Normalment aquestes informacions s’introdueixen per mitjà de les sigles PD (post data: després de la data) o PS (post sriptum: després de l’escrit)
Identificació de l’organisme
Pel que fa a la resta d’elements que configuren el disseny gràfic de la carta (amplada de marges, situació del logotip i de l’adreça, etc), atès que afecta tota la documentació d’un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.
Font: Direcció General de Política Lingüística-Generalitat de Catalunya
Calcs del castellà que podem evitar (XVII)
També trobem un bon grapat de castellanismes i barbarismes encapçalats amb la lletra “r”:
radere: La forma correcta és darrere. Pel que fa a l’adjectiu, és darrer -a (i no pas rader -a)
ràfting: descens en bot. No cal usar l’anglicisme ràfting.
rajatabla: al peu de la lletra. Són equivalents d’aquesta expressió: rigorosament, estrictament.
rapapolvo: arrambatge. Hi ha moltes paraules o expressions que volen dir això mateix: reny, renyada, allisada, esbronc, estirada d’orelles, fregada d’orelles…
rato: estona
reaci – reàcia: refrectari -ària. En alguns contextes, ens pot servir poc inclinat -ada.
reanudar i reemprendre: reprendre
recader: ordinari. També en podem dir, en alguns contextos, transportista o propi.
recado: encàrrec
recapacitar: reflexionar
reconeixible: recognoscible . Té el sinònim reconeixedor -a. L’antònim és irrecognoscible (o irreconeixedor -a)
redada: batuda
rehén: ostatge
relleno -a: facit -ida
relleu, posar de: posar en relleu
rematxar: reblar
remendar: adobar. El substantiu corresponent és adob (i no remiendo). He portat les sabates a adobar.
reparo: Per a evitar aquest castellanisme podem fer servir mots com ara objecció, però, inconvenient, dubte, etc.
repent, de: de sobte
retaguàrdia: rereguarda
retén: Podem suplir aquest castellanisme per guàrdia, reforç o reserva, segons el context. Quan s’usa com a nom col·leciu, podem afegir-hi la paraula equip (o sinònims).
retrassar: És un castellanisme. Cal usar algun d’aquests dos verbs: 1. retardar: se sol fer servir quan indiquem un concepte de temps. (Pensa a retardar el rellotge aquesta nit). 2. endarrerir: se sol fer servir quan expressem un concepte d’espai. (Esperem-lo, que s’ha endarrerit). Amb un ús pronominal, també vol dir “demorar-se, deixar-se de fer o de pagar“.
rimbombant: altisonant
roce: fregadís
rompeoles: escullera
ronyonera: escarsella
ròtul: rètol
rumorejar-se: Hi ha diverses maneres de substituir aquest calc del castellà: dir (o dir-se), córrer el rumor, córrer la brama…
el Saluda
El “Saluda” és un escrit breu que s’usa per a transmetre notificacions, invitacions, felicitacions i, en general, qualsevol tipus de comunicació de caràcter cerimoniós.
A efectes pràctics, se sol fer servir el paper tipus DIN A4, tot i que, tradicionalment s’ha d’usar paper de mida quartilla, de molt bona qualitat i de color blanc, marfil o gris pàl·lid.
Aquest escrit, té certes particularitats que el distingeixen d’altres tipus de comunicats usuals en el món empresarial:
- No va signat per a la persona que el remet.
- La redacció és en tercera persona.
- No figura l’adreça del destinatari.
- Té un format establert.
A la capçalera hi ha d’anar el càrrec o el nom complert de la persona que el remet i, tot seguit ha de figurar la paraula “SALUDA”, centrada i destacada amb una lletra de mida més gran que la resta del text i, en molts casos, de diferent tipus.
En el cos del document, escriurem el nom de la persona a qui va adreçat, també centrat i diferenciat. Tot seguit, s’exposa el motiu de la comunicació.
El tancarem amb el nom i cognoms del remitent i una frase cortès, del tipus “i aprofita l’avinentesa per oferir-li la seva consideració més distingida”. Finalment, hi escriurem la localitat i la data.
Al peu de l’escrit, indicarem els telèfons on poden confirmar l’assistència i, si s’escau, la etiqueta que s’exigeix en el vestit, com ara vestit fosc, de jaqué o còctel.
Personalment, el “Saluda” m’agrada especialment perquè resulta molt pràctic a tots els efectes i el recomano per altres tipus de comunicats com ara de reclamació d’honoraris o canvis de dades de contacte, com de números de telèfon i adreces professionals. El seu text breu i concís, no permet cap mena de dubte i, com que no necessita la signatura de qui ho remet, resulta molt còmode tant per el/la professional com per el seu secretari o secretària en avançar la tasca.
