Crea el teu vídeo

He preparat aquest vídeo amb un servei online que ofereix Animoto.com, que permet crear vídeos de manera molt fàcil i a més, gratuïta, a partir de fotografies i imatges.

De manera automàtica genera una animació i també inclou diferents temes musicals. Es clar que el compte gratuït té les seves limitacions, però us deixo la meva petita versió, que comprovareu dóna prou de sí.

L’assumpte de l’e-mail

Prestar una especial atenció a “l’assumpte” del e-mail és fonamental. I es que és l’única manera que tenim de comunicar de la importància o del significat del missatge i sense obligar al destinatari a obrir-lo.

Un assumpte no encertat és el detonant d’altres problemes que molts sufrim en el e-correu. Per exemple, podem prioritzar uns e-correus que podrien esperar, ens pot confondre, desorganitzar-nos i, el pitjor, crear frustació i irritació.

Tipus d’assumpte que cal evitar:

Tant a nivell particular com a nivell d’empresa, un mal assumpte es pot convertir en una bola de neu. La precipitació i la despreocupació, potser la ignorància, ens pot portar a caure en diferents estils de mala redacció:

• Una sola paraula: Coses com “Hola”, “Salutacions” o “Consulta”, no diuen absolutament res al destinatari. És un tipus d’assumpte nul; tant pot venir d’un enllaç pueril recomanat de diferents plataformes de xarxes com d’una inspecció d’extrema importància.
• Una frase sense precisió: Frases com “Canvis d’última hora” exclouen detalls clau del missatge que dónen sentit per a interpretar l’assumpte. Condueix a la confusió i la obligació d’obrir el e-mail per comprovar de què va exactament.
• Reclams amb engany: “ATENCIÓ!, has de veure això”. A més a més de caure en la imprecisió, trasllada una urgència amb les majúscules i exclamacions. Un símptoma de que aquest missatge, ni és important ni urgent. Però la curiositat, superior a la inteligència, ens ho fa obrir.
• Assumpte buit: Remetre un assumpte en blanc, sense res escrit, és com dir al nostre destinatari: “no m’importa gens el teu temps, ni les teves prioritats ni la teva organització”. Un menyspreu terrible!

Millorar la redacció de l’Assumpte

L’assumpte és gairebé la part més importat d’un missatge. Invertim un temps en redactar més o menys bé el cos del missatge, el que volem dir o demanar al destinatari. Però a l’hora d’escriure l’Assumpte ho fem com si enganxèssim un segell, de mala manera i sense prestar-hi atenció.

Amb sentit comú i unes petites pautes, podem millorar la redacció dels nostres “Assumptes”:

1. Escriure’l al final, desprès d’haver redactat primer el Cos del missatge. Això ens ajudarà a sintetitzar millor el que volem dir.
2. PENSAR abans de redactar-lo. Cinc o deu segons son suficients per a escollir millor les paraules i ser clar.
3. Incloure les dues o tres paraules clau en una frase clara i inteligible.
4. Rellegir-lo abans de remetre’l i preguntar-nos si tal i com està entenem nosaltres mateixos el que hi ha dins el cos.
5. Si treballem conjuntament amb un equip i/o col·laboradors, podem acordar “paraules clau” per a interpretar millor cada missatge que ens enviem entre nosaltres.

En la comunicació escrita, i quan hom pot rebre molta e-correspondència, sempre s’agraeix la deferència, el to i l’atenció. Sens dubte, un valor afegit de gran qualitat!

Font: ThinkWasabi

M’han “hackejat” el bloc :-(

Aquest mateix matí, a les 10:40h rebo un e-correu comunicant-me que “la grapadora” ha publicat un nou post al bloc. Ja podeu imaginar la meva sorpresa, per cert,  gens agradable!

Doncs sí. He comprovat que el meu bloc ha estat piratejat. Sense gaires malifetes (encara els hauré de donar les gràcies) ja que, sembla, només s’han limitat a posar un link a una pàgina que incitava a donar-se d’alta per aconseguir una “bona feina”, que “jo” recomanava i que ja la tenia!!!

Bé, aquest incident em serveix per tornar a reflexionar sobre les grans inseguretats que existeix a la xarxa. Si blocs com el de “la grapadora” que, tot sigui dit de passada, no pretén ser cap referent de comunicació ni de negoci, si no un recull de senzills però útils apunts i de bones pràctiques i tècniques del secretariat, què els pot passar a altres blocs, webs o perfils personals que tinguin una atracció brutal en xarxa?

Confesso que no deixo de sentir admiració per la capacitat d’aquests pirates informàtics. Tant de bo fossin tant intel·ligents com per canalitzar aquesta capacitat a altres afers més profitosos i bondadosos.

Internet és el regne de l’espionatge per excel·lència. Hem de prendre consciència que durant el temps que estem navegant, no estem sols ni un segon. Ens poden espiar hackers i màfies per intentar de robar les nostres contrasenyes per accedir a qualsevol dels nostres llocs: des de blocs, webs, perfils socials, comptes de correu electrònic i, també, les nostres dades bancàries.

Fixeu-vos que, en aquests darrers temps, fins i tot, s’ha posat de moda l’espionatge conjugal. Homes i dones, que dubten de la fidelitat de les seves parelles poden comprar a la xarxa petites peces d’espionatge per saber on es troba i què fa la seva mitja taronja en tot moment.

Us deixo un petit enllaç on podreu veure 12 consells per a una contrasenya més segura tot i que també hem de tenir prudència amb les cookies i, per damunt de tot, no compartir mai informació que de cap manera ens pugui comprometre.

Malauradament, però, em fa l’efecte que, per molt que un petit usuari posi de la seva part per combatre aquests actes intrusius, si som l’objectiu d’un hacker, la  seva inventiva, capacitat i rebel·lia ens deixarà “fora de joc”.