Calcs del castellà que podem evitar (XIV)

… i amb una ràpida pinzellada, toquem la lletra “O”

“octavilla“: volant

“ojalà“: tant de bo

“ojo“: compte

“omplenar“: emplenar

“oncle avi“: besoncle

“oruga“: eruga

“otorgar“: atorgar

“overbooking“: sobrereserva

Calcs del castellà que podem evitar (XIII)

Som-hi, doncs, amb la lletra “n”:

“ni molt menys“: ni de bon tros, ni de molt i, en segons quins contextos, ni de broma.

“nivellar“: anivellar

“no haver-hi volta de full“: l’expressió correcta en comptes d’aquest castellanisme és no tenir retop. També hi ha més solucions, com ara no haver-hi més, no tenir solució o ésser irrebatible.

“no hi ha dret“: no s’hi val.

“no tenir desperdici“: haver-n’hi per a sucar-hi pa o haver-n’hi per a llogar-hi cadires, segons el context.

“nombrar“: nomenar i anomenar.

“nòria“: sínia.

“novatada“: hi ha diversos termes per a evitar aquest castellanisme: quintada, patenta o broma pesada. L’expressió incorrecta “pagar la novatada“, s’ha de substituir per pagar la patenta o bé pagar l’aprenentatge.

“nòvio -a“: és un castellanisme molt estès. Els termes correctes, segons el context, són: 1. xicot -a. 2. promès -esa. 3. nuvi – núvia. El verb festejar serveix per a evitar l’expressió “ser nòvios“.

 

La virtut de la discreció

Per a les persones que exercim la professió del secretariat, la discreció és condició sine qua non. Però, més enllà de ser exigible a aquesta o a qualsevol altre professió, es converteix en una virtut admirable quan hom cultiva i mima aquest extraordinari valor.

Habilitats com la sensatesa, el tacte, la reserva en les accions, la prudència i la elegància, són qualitats que ens enalteixen, no només a nosaltres mateixos, sinó també a les persones que més ens estimem i mereixen del nostre respecte.

La reserva del que no fa sinó allò que convé de fer, que diu sinó allò que convé de dir, que sap callar allò que li ha estat confiat, el tacte per parlar o de fer, fa al cas a la manera de ser i de comportar-se. Sovint complicat, si tenim en compte que les persones, amb l’ànim de voler ser perspicaços, aguts o originals, ensopeguem amb l’estupidesa.

La discreció és saber protegir les intimitats de la vida pròpia i de la vida aliena, que poden anar des de secrets que sabem d’altres, desitjos inconclusos, frustracions, pors, insatisfaccions o ambicions que han quedat a mig camí.

Una persona discreta no invadirà ni violentarà, a més, la intimitat d’altri. No farà comentaris que puguin irritar a altres persones, que les incomodin i que les violentin. No farà preguntes inoportunes, ni en públic ni en privat. No preguntarà a boca de canó , per exemple, què guanya o quant li ha costat el vestit que porta, tampoc si ha provat les drogues o de la seva inclinació sexual.

És fonamental fer un esforç per entendre i practicar el concepte de la discreció social, també en la comunicació 2.0, tan estesa, hores d’ara, en les xarxes socials i relacionar-nos amb les persones i/o els perfils socials respectant l’estatus, la competició, la reputació i els seus estàndards.

Depèn del seny i del sentit comú el parlar o escriure amb mesura. Sovint, la indiscreció és una incontinència verbal, una mania de repetir les coses en qualsevol lloc i davant de qualsevol persona. És un vici personal i una falta de tacte i de prudència.

La indiscreció no està penada per la llei com a tal, només les seves conseqüències, però si que està penada per la vergonya i la serietat de les altres persones. Penada per l’empobriment que li suposa a aquell que ha estat indiscret.

El remei és adonar-se que se’ns escapa la llengua. Es tracta de fer servir el criteri: tenir el criteri de quan s’ha de dir alguna cosa o millor callar, i no pas perquè sigui dolent dir-ho, sinó perquè és millor mantenir la discreció i guardar i preservar la intimitat i la privacitat de les persones. És una qüestió d’entrenament.

“Hom és amo del que calla i esclau del que parla”

Sigmund Freud

Calcs del castellà que podem evitar (XII)

 Toca el torn de la lletra “M”. En el recull de barbarismes més usuals, trobem els següents:

“madrina“: padrina

“maestria“: forma incorrecta que podem suplir, segons el significat per: 1. mestratge, grau de mestre, en un ofici, o guiatge o ensenyament d’un mestre. 2. mestria, habilitat de mestre.

“mailing“: publitramesa

“major, al“: a l’engròs

“manantial“: deu. Aquí hi ha la deu termal que proveeix el balneari.

“mando“: comandament

“mandon -ona“: manaire

“manguera“: mànega

“manopla“: manyopla

“manossejar“: Segons el significat, podem suplir aquest barbarisme per: 1. grapejar, toquejar o toquerejar, tocar amb les mans repetidament. 2. masegar o maurar, prémer repetidament.

“mansana“: illa de cases

“maranya“: brega

“marimatxo“: gallimarsot

“màrmol“: marbre

“màstil“: pal

“matxacar“: Podem suplir aquest castellanisme per diversos mots, segons el significat: 1. en sentit recte, picar o batre. 2. en sentit figurat, aplicat a una “pugna”: apallissar, fer miques, fer xixines, masegar, deixar cruixit… 3. també en sentit figurat, amb el significat de “persistir en alguna cosa”, podem dir insistir, perseverar… 4. en el bàsquet, “encistellar una pilota amb força vertical” és esmaixar.

“matxembrar“: Castellanisme propi del llenguatge de la construcció. Es pot suplir per encadellar, emmetxar, verbs que indiquen diferents maneres d’unir o ajustar dues peces.

“medició“: mesurament, dins mesurar.

“medir“: amidar

“melena“: cabellera

“melenut -uda“: cabellut -uda, dins cabellera

“membret“: capçalera

“mejar el coco” i “menjar el tarro“: escalfar el cap

“menor, al por“: al detall

“menos“: menys

“mermelada“: melmelada

“migeval” i “mitgeval“: medieval

“mimbre“: vímet

“molt, com a“: Aquesta locució és incorrecta. Podem dir pel cap alt o bé a tot estirar. Quan va seguida d’un adverbi, tenim algunes alternatives, com ara posar el verb en gerundi, o bé les expressions tirant llarg i tirant curt.

“mosquejar-se“: picar-se

“muleta“: crossa

“multidisciplinar“: pluridisciplinari -ària

“munyeca“: canell

SOMRIU!!!

Somriure… com n’és d’important!

1- Relaxa les tensions provocades per l’ansietat i l’estrès.

2- Ens proporciona calma i benestar, perquè somriure genera endorfines.

3- Garanteix l’equilibri físic, psicosomàtic i social.

4- Veuràs la vida des de un altre punt de vista, més optimista. Repercutirà en el fet de veure les dificultats més fàcilment superables. Els problemes se solucionen millor i els afrontem més positivament.

5- És possible afrontar projectes més ambiciosos si veiem les coses més positivament.

6- És gratuït, i podem dir que un somriure és una inversió.

7- Beneficia a tots els que ens envolten. Tindrem una sensació d’unitat i de pertinença a l’equip.

8- Al somriure semblem més joves i els demés ens veuran mes amables i accessibles. Millorarà la projecció de la nostra imatge.

9- Hi ha una dita que diu: “Al mal temps, bona cara”. És un recordatori de com hem d’afrontar els problemes. Té a veure amb la nostra actitud mental en el moment que el problema es fa present. Un rostre pessimista reflexa una actitud mental negativa i tindrem una situació tempestuosa, ans el contrari, una actitud mental positiva, com un somriure al rostre, il·luminarà la nostra ment i manegarem millor la situació.

10- Un somriure és a les relacions personals, el que l’oli al maquinari, i cap enginyer descuida lubricar la màquina.

La saviesa popular sobre el somriure: 

“És més fàcil obtenir el que es desitja amb un somriure que amb la punta d’una espasa” (William Shakespeare)

“Un somriure costa poc i produeix molt. No empobreix a qui el dóna i enriqueix a qui el rep, dura només un instant i perdura en el record eternament” (Charles Chaplin) 

“El somriure és l’idioma universal dels homes intel·ligents” (Tomás de Iriarte) 

“La revolució de l’amor comença amb un somriure. Somriu cinc cops al dia a qui en realitat no vulguis somriure. Ho has de fer per la pau.” (Teresa de Calcuta).

text recollit a: http://pensandoenkaizen.blogspot.com/search/label/Kaizen

Calcs del castellà que podem evitar (XI)

Recollim aquests mots i expressions amb la lletra “l“:

“làbia“: l’expressió tenir làbia o tenir palica, la podem canviar per ser un xerraire, ser un raonetes, ser un enraonador… També podem usar parola, parleria, vèrbola o verbositat.

“lacra“: segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. xacra: mal físic de resultes d’una malaltia o bé tara moral. 2. flagell o plaga: calamitat que recau sobre un poble.

“làmpara“: és un castellanisme. Segons el cas, podem dir: 1. llum (en masculí), aparell que serveix per a il·luminar. 2. làmpada, qualsevol dispositiu que produeixi llum. 3. bombeta. 4. llàntia, llum que conté un dipòsit de líquid combustible.

“lanxa“: llanxa

“làtigo“: fuet

“lejia“: lleixiu

“lentejuela“: lluentó

“lentilla“: lent de contacte

“lio“: embolic

“llargandaix“: llangardaix

“llàtic“: fuet

“llingüístic -a“: lingüístic -a

“llistín“: guia telefònica

“llògic -a“: lògic -a

“lo de menys“: rai

“lograr“: és un castellanisme. Normalment el podem substituir per aconseguir o pel sinònim assolir. Algunes altres vegades, sobretot quan es tracta de “premis o resultats”, també hi pot anar bé el verb obtenir. Com a adjectiu, en comptes de lograt -ada podem usar, en alguns contextos, reeixit -ida o bé rodó -ona.

“lumbrera“: llumenera

“luthier“: violer -a

 

Calcs del castellà que podem evitar (X)

Amb la lletra “j” trobem les següents paraules i expressions:

“jabalí“: senglar

“jaque“: escac

“jarana“: aquest castellanisme el podem canviar per gresca, tabola o barrila.

“jefe“: Es un mot castellà que, segons el context, té diversos corresponents en català: 1. cap: té el significat genèric de “persona que ocupa el lloc principal”. 2. director: té el significat específic de “persona que dirigeix una empresa”. 3. patró: és sinònim de director i, específicament, significa “cap d’una embarcació”. 4. mestre (o patró o capità manaies): termes col·loquials. Ep, mestre!, que em podeu donar foc? Sort que tu em fas de patró, perquè no sabríem pas què fer. Sembles el capità manaies: no pares de donar ordres. El derivat castellà jefatura s’ha de canviar per prefectura o direcció.

“joystick“: maneta de jocs

“jugar un paper“: Expressió incorrecta. Cal canviar el verb jugar per tenir, fer o representar.

Espai de sinergies i col·laboracions professionals

Aquestes setmanes enrere he renovat el meu espai Web. Val a dir que he comptat amb els serveis de disseny i programació de l’empresa Dynam-IQ; en Walter i en Julien han capçat molt bé la meva idea i han fet un treball realment “a mida”  i, per suposat, que si penseu en un disseny per a la vostra Web, us recomano parleu també amb ells.

Vull destacar d’aquest nou Web, una zona d’intranet sota el títol “espai de sinergies i col·laboracions professionals“, el qual està reservat als meus contactes professionals, com clients i altres col·laboradors en xarxa, pensat com un espai de promoció i anunci dels diferents negocis o emprenedories, també de les necessitats o altres peticions professionals, a fi i efecte de donar, a tots els anunciants, possibilitats i oportunitats de generar negoci i amb plena confiança de la professionalitat dels col·laboradors per a la prestació dels seus serveis i productes.

A alguns de vosaltres, us pot sorprendre de trobar diferents professionals o empreses que ofereixen, potser el “mateix” producte o servei semblant. Malgrat es treballi en el mateix àmbit o sector, indiscutiblement, tots i cadascun de vosaltres sou únics i els vostres serveis realment exclusius i personalitzats per els vostres clients, i ho dic amb veu alta i clara.

En aquest camí de l’emprenedoria, he après que el millor col·lega pot resultar el que, d’entrada, podem veure com la “competència”; en el meu cas, he comptat i, espero seguir comptant, amb la complicitat de la Marta Fernández  de Desk-Out! i la Núria Berengueras, professionals freelance d’un fons de competències extraordinari.

Així mateix, vull i haig d’agrair a la Judith Vizcarra, magnífica retratista, el meu nou gravatar i que llueixo molt contenta. Aquesta imatge forma part d’una tirada de fotografies fetes amb la idea que resultin de poder oferir una imatge acurada i elegant. De fet, em vaig quedar molt sorpresa, alhora que encantada dels resultats. Recomanaria a tots aquells de nosaltres que oferim “serveis personals” i que pensem en donar una imatge de la nostra persona, recórrer a una retratista com la Judith.

Bé doncs, permeteu-me que, des d’aquestes línies, i si és el cas que compartim alguna xarxa o ens coneixem professionalment, us convidi a demanar la vostra clau d’accés i a participar d’aquest espai de sinergies i col·laboracions professionals de la nova Web de lagrapadora. La inserció del vostre anunci, és completament gratuït!!! Si us interessés, podeu sol·licitar-la “aquí“.

Gràcies a tots els que, hores d’ara, em doneu feedback en aquesta aventura. Agraeixo, de tot cor, la vostra confiança i participació.

Us desitjo, de veres, grans èxits en els vostres negocis!

 

      

 

Calcs del castellà que podem evitar (IX)

Amb la lletra “i” recollim aquestes paraules:

“iema“: gema

“iglésia“: església

“imborrable“: inesborrable

“immediacions“: És un castellanisme que podem canviar per rodalia, voltants, encontorns o qualsevol sinònim.

“impàs“: És un gal·licisme no admès en català. Podem suplir-lo per mots com ara cul-de-sac, atzucac o bé per les expressions punt mort i carreró sense sortida.

“inalàmbric -a“: És un castellanisme. No hi ha un mot corresponent en català, sinó que s’usa l’expressió sense fil.

“inaplaçable“: inajornable

“incautar“: És un castellanisme que podem evitar amb diversos verbs: confiscar, requisar, retenir, comissar, decomissar. Els substantius corresponents són confiscació, requisició, retenció, comís i decomís. No és correcte “incautació“.

“infundi“: falsedat

“ingeni“: enginy

“ingenier -a“: enginyer -a

“ingertar“: empeltar

“injertar“: empeltar

“ingle“: engonal

“inquebrantable“: És un castellanisme. En sentit figurat, podem dir indestructible o inviolable.

“intatxable“: irreprotxable

“interfono“: intercomunicador

“invadir“: envair

“invernacle“: hivernacle

“istiu“: estiu

“iugular“: jugular

Calcs del castellà que podem evitar (VIII)

Mica a mica anem avançant…

“hasta“: fins i fins i tot.

“haver-hi que“: Perífrasi d’obligació incorrecta.  Podem emprar caldre o bé haver-se de.

“hetxura“: faiçó

“hombrera“: musclera

“hombro“: espatlla

“hortera“: carrincló -ona

“hospedar“: allotjar

“huella“: Segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. empremta (senyal que es deixa en un objecte, un cos); 2. petjada o petja (senyal que deixa un peu)

Calcs del castellà que podem evitar (VII)

… i arriba el torn de la lletra “G”; engeguem doncs:

gafe: és un castellanisme. L’expressió “ser gafe” o “tenir gafe“, la podem suplir per portar mala sort, portar malastrugança, portar pega, ésser el pot de la pega. En tots els contextos també podem suplir “gafe” per malastru -uga, o bé per malaventurós -osa.

gamusa: és un barbarisme provinent de l’espanyol gamuza, que estricatament vol dir “cabra de muntanya”; en català aquest animal és anomenat isard o camussa. La pell d’aquest animal, de la qual es fan abrics, també rep el nom de camussa. Però no són aptes ni gamusa ni camussa per a anomenar el drap que serveix per a treure la pols. En en aquest cas, en direm, simplement, drap de la pols.

garganta: gola

garrafal: és un castellanisme que podem suplir-lo per fora de mida o bé sinònims com ara colossal, enorme o exorbitant.

gasto: despesa

gatillo: gallet

gavinet: ganivet

gema: segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. gemma: pedra preciosa o bé cèl·lula originada a partir d’una protuberància d’una altra cèl·lula. El nom propi Gemma prové del primer d’aquests significats. 2. rovell: part central de l’ou. 3: crema: dolç fet amb rovell d’ou que també s’empra en alguns torrons.

golfo -a: és un castellanisme. Amb el significat de “persona donada al vici”, els mots adequats són viciós -osa, o en algun context, perdulari -ària.

golpisme: colpisme

gordo -a: és un castellanisme. Quan ens referim a persones, podem usar gras – grassa. Si parlem d’objectes, el mot adequat és gruixut -uda. En el cas d’una rifa, el gordo és la grossa. L’adjectiu gord -a és molt poc usat; aplicat a persones vol dir corpulent o bé poc delicat. Quan es refereix a coses significa dur.

gorro: gorra

gragea: dragea

grieta: esquerda

guarro -a: porc -a

guau-guau: bub-bub

guixeta: taquilla

gula: gola

Calcs del castellà que podem evitar (VI)

Animada com un gínjol per les vostres recerques,  faig una nova entrada en aquest tema continuant amb la lletra “F”.

Recordeu que estaré encantada de rebre qualsevol mena de comentari que considereu i, millor encara, si podeu enriquir i ampliar la selecció de barbarismes i castellanismes.

farol: aquest castellanisme el podem suplir per fanfarronada, fanfàrria o faró. Per a suplir el verb “farolejar” hi ha les formes de faronejar, fer farons, fanfarronejar.

farra: segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. gresca, tabola, barrila, com a diversió sorollosa. 2. tiberi o tec, com a àpat abundós.

farragós -osa: feixu -uga.

fiambrera: carmanyola.

finiquito: segons el significat, podem usar: 1. liquidació “pagament del deute d’una empresa a un treballador que en plega”. 2. quitança “document que acredita una liquidació.

fletar: noliejar

fletxasso: és un castellanisme que, en sentit literal, podem canviar per cop de fletxa (o cop de sageta). En sentit figurat, amor sobtat, amor a primera vista.

folleto: fullet

follon: merder

forrar-se: folrar-se, dins folre.

forro: folre

frambuesa: gerd

frapar: és un gal·licisme.  Podem canviar-lo per impressionar, commoure, colpir o trasbalsar. L’adjectiu no és “frapant”, sinó impressionant, commovedor o colpidor.

fregona: pal de fregar

fresó: fraga o maduixot

fu ni fa, ni: ni fred ni calor

fulano -a: és un barbarisme. Enmig d’una frase, referint-se a una persona determinada, podem usar tal o en tal. L’expressió “fulano, mengano y zutano” són en tal, en tal i en tal altre. A més, fulano -a, pot tenir algun algun altre significat: 1. home o dona que té relacions amb una persona casada: amant, amistançat -ada, romanço. 2. prostituta: bagassa, meuca, puta.

fundició: foneria

 

Un client descontent

He trobat a la xarxa aquest escrit digne de tota mena de comentaris. El  comparteixo amb vosaltres amb la recomanació i exemple del que cal evitar en escriure qualsevol carta de reclamació. Això si, el descontent de l’emisor queda ben palès. 

Calcs del castellà que podem evitar (V)

Em ve de gust acompanyar aquest post amb aquesta magnífica il·lustració de la Imma Itxart  editada per la revista Cavall Fort el gener del 2007 i en la que proposen el joc de trobar 19 coses que comencen per la lletra protagonista d’avui. Us animeu?

Entretant, descobrim també uns quants barbarismes encapçalats per la lletra “E”. Som-hi, doncs!

“empalagós -osa“: apelagós -osa

“empalme“: Aquest mot és un castellanisme. Segons el significat, podem usar: 1. empalmament, unió o connexió (acció d’unir pels extrems) 2. enllaç o entroncament (lloc on s’ajunten dues carreteres)

“empapar“: amarar

“empenyar“: Segons el significat, podem substituir aquest castellanisme per: 1. empenyorar (donar alguna cosa quan no es pot satisfer un deute) 2. obstinar-se (o sinònims com ara entossudir-se, entestar-se quan volem mantenir fermament una determinació o una opinió)

“emplear“: És un castellanisme. Cal dir fer servir, o bé sinònims com ara usar o emprar. Quan ens referim a l’àmbit laboral, podem emprar els verbs col·locar, donar feina o ocupar. Tampoc no és correcte empleo, sinó feina o ocupació. L’antònim és desocupació o atur (no desempleo ni paro). L’adjectiu desocupat -ada (o aturat -ada) té per sinònima l’expressió sense feina. Sí que és correcte empleat -ada, amb el significat de “treballador d’un servei públic o d’un establiment comercial”.

“empollar“: És un castellanisme. Hem de fer servir el verb estudiar o memoritzar i intensificar-lo amb amb algun adverbi com ara: intensament, fort o de valent. Per a suplir el substantiu empollon podem dir molt estudiós i, en alguns contextos, setciències o saberut -uda.

“empotrat -ada“: Castellanisme. Segons a què apliquem aquest adjectiu, podem dir: 1. encastat -ada (té una aplicació àmplia per a objectes col·locats en un buit, com per exemple, per a designar “la cuina o els fogons instal·lats damunt un bastiment”) 2. de paret (s’aplica als armaris amb parets d’obra)

“en base a“: Cal suplir aquesta locució per algunes altres expressions o preposicions com ara: d’acord amb, partint de, sobre la base de.

“en quant a“: quant a

“en sèrio“: de debò

“enano“: nan

“encimera“: placa de focs

“encostipar-se“: constipar-se

“enfermer -a“: infermer -a

“enfermetat“: malaltia

“enganxina“: adhesiu

“engordar“: engreixar

“engorrós -osa“: enutjós -osa

“engrassar“: greixar

“engronxar“: gronxar

“enradere“: endarrere

“enrecordar-se“: recordar-se

“enriure’s“: riure’s

“ensajar“: assajar

“enseguida“: de seguida

“ensiamada“: ensaïmada

“enterar-se“: Per a evitar aquest castellanisme podem usar, segons el context, adonar-se, assabentar-se, saber.

“entranyar“: És un barbarisme. Segons el significat direm: 1. comportar, implicar o tenir. 2. contenir o incloure.

“entredit, posar en“: posar entredit

“envelop“: sobre

“envoltori“: embolcall

“enxufar“: Per a substituir aquest castellanisme, en sentit literal hem de dir endollar o connectar. En sentit figurat, podem dir  col·locar i, en alguns casos, apadrinar o fer de bo. El substantiu enxufe, en sentit literal, es pot suplir per endoll; específicament, el mascle de la connexió també es diu clavilla, i la femella, dolla o presa. En sentit figurat, podem canviar enxufe per padrins, influències o moma (No hi ha com tenir padrins. Si treballa és gràcies a les influències. Aquest sí que ha trobat una bona moma)

“equis“: ics

“esbergínia“: albergínia

“escabullir-se“: escapolir-se

“escaquejar-se“: escapolir-se

“escuet -a“: escarit -ida

“esguinç“: esquinç

“esmeralda“: maragda

“esmerar-se“: Hi ha diverses expressions per a substituir aquest castellanisme: mirar-s’hi, posar cura, fer amb cura, aplicar-se.

“espònsor“: patrocinador

“esterilla“: estoreta

“estribació“: contrafort

“estribillo“: tornada

“exitós -osa“: Per a suplir aquest castellanisme podem usar l’expressió d’èxit o similars. A vegades també serveix l’adjectiu reeixit -ida (L’estrena fou molt reeixida, i no pas: l’estrena fou molt exitosa)

“explosionar“: Segons el significat, canviarem aquest barbarisme per esclatar o explotar, o bé fer esclatar o fer explotar.

Calcs del castellà que podem evitar (IV)

… i uns quants més barbarismes i castellanismes, encapçalats per la lletra “D”

“de peu“: Aquesta locució és incorrecta. Podem suplir-la per dret-a, bo i dret-a, a peu dret o dempeus.

“de quan en quan“: de tant en tant

“de repent“: de sobte

“debacle“: desfeta

“decimonònic-a“: vuitcentista

“decodificador“: descodificador

“deletrejar“: lletrejar

“derramar“: vessar

“derrame“: vessament

“derrotxar“: malbaratar

“des de luego“: És un castellanisme. Quan forma part d’una frase, podem fer servir per descomptat o sens dubte: Jo també vindré a la festa, per descomptat. Sens dubte, es tracta d’una reacció atípica. Hi ha casos en què l’ús de des de luego és merament de reforç; aleshores, cal girar la frase per col·locar-hi aquest reforç: Això no és en absolut el que m’esperava (i no pas: Des de luego, això no és el que m’esperava). Quan és una exclamació aïllada, hi ha més formes: i tant!, és clar!

“desahuciar“: desnonar

“desaigüe“: desguàs (dins desguassar)

“desarrollar“: desenvolupar o exercir

“descabellat-ada“: És un castellanisme que té dos equivalents, segons el sentit: 1. desgavellat -ada: sense ordre, sense coherència. Tambè podem usar el modisme sense cap ni peus. 2. escabellat -ada: amb els cabells desendreçats.

“desechable“: Adjectiu castellà que podem canviar per construccions com ara d’un sol ús, d’ús limitat.

“desempenyar“: exercir

“desempleo“: desocupació

“desmadrar-se“: descontrolar-se

“desmadre“: disbauxa

“desmenussar“: esmicolar

“despampanant“: espaterrant

“desparpajo“: desimboltura

“despedir“: acomiadar

“despedida“: comiat

“despegar“: envolar-se

“despejar“: És un castellanisme que té diversos corresponents en català: 1. aclarir-se (el cel); 2. desallotjar o desembarassar (d’un espai); 3. desvetllar (una persona adormida); 4. aïllar (una incògnita, en matemàtiques). L’adjectiu incorrecte despejat -ada s’ha de suplir, segons el significat, per clar -a o net -a (el cel), espavilat -ada (una persona)

“desperdiciar“: És un castellanisme que podem suplir per: 1. desaprofitar; 2. malbaratar, malversaar, malgastar o dilapidar. El substantiu desperdici també s’ha de suplir, segons el sentit, per desaprofitament o malbaratament. Quan significa “objecte per llençar” se’n pot dir, per exemple, deixalla. L’expressió figurada “no tenir desperdici” és, correctament, haver-n’hi per a sucar-hi pa o haver-n’hi per a llogar-hi cadires.

“despilfarrar“: malbaratar

“despotricar“: malparlar

“despreciar“: menysprear

“destartalat -ada“: Per a evitar aquest castellanisme, quan vol dir “deteriorat per l’ús”, podem dir tronat -ada. En un altre sentit, també podem usar, per exemple, desmanegat -ada.

“destemps, a“: a deshora

“devengar“: És un castellanisme provinent del llenguatge jurídic i administratiu. La forma catalana és redituar (donar tal rèdit a una cosa) o bé produir, originar, tenir efecte, segons cada context.

“disfrutar“: És un castellanisme. Segons el context podem dir: 1. col·loquialment, divertir-se, passar-s’ho bé o xalar. 2. formalment, gaudir o fruir. 3. en alguns contextos també poden ser adequats: treure profit, assaborir, esplaiar-se, delectar-se.

“ditxós -osa“: És un castellanisme. En una frase exclamativa, podem dir maleït -ïda o bé servir-nos d’expressions com diantre de, tornem-hi amb, dimoni de o renoi de. En altres contextos, cal dir feliç, o bé usar sinònims com benaurat -ada, sortós -osa.

“doble fil, arma de“: arma de doble tall

“dominguero -a“: pixapins

“dormir-se“: adormir-se

“dret, no hi ha“: no s’hi val