Calcs del castellà que podem evitar (XXI)


He promès fer aviat la darrera entrada dels Calcs del castellà amb les lletres W, X, Y i Z. I, abans no em refredi, m’hi poso!

Després de tant de temps, certament, ja tocava. Bé, aquí la tenim i, com no podria ser d’una altra manera, està dedicada a la Susanna de N.

W

 

No en trobo cap! La majoria dels mots provenen de la llengua anglesa o alemanya i són paraules acceptades com whisky, watt i western.

Si us ve cap al cap i m’ho voleu fer saber, enriquirem l’entrada🙂

El mateix passa amb laY

 

X

 

 

Xanxullo: Tripijoc.

Xapussa: Aquest castellanisme el podem suplir per nyap, bunyol, pegot o esguerro. L’adjectiu xapusser-a es pot canviar per barroer-a, sapastre, potiner-a.

Xasco: Segons el context, podem dir: planxa, moc (o miquel, rebuf, perboc), contrarietat (o desengany, decepció).

Xiringuito: Podem usar termes com ara parada, quiosc, guingueta. O bé la designació concreta de l’establiment.

Xiripa: Terme incorrecte que podem substituir per xamba, sort, casualitat.

Xispa: És un castellanisme que podem per:

  1. Espurna: Partícula que es desprèn d’un cos en combustió.
  2. Guspira, centella o espurna elèctrica: Descàrrega elèctrica en forma d’espurna.
  3. Grapa, gràcia, enginy o agudesa: En sentit figurat.

Xiste: Acudit.

Xivato-a: Terme incorrecte que podem canviar per bocamoll-a o bocafluix-a, amb el significat de “persona que xerra allò que no hauria de xerrar”. També es pot fer servir l’expressió ésser fluix de llengua. En un terme més formal tenim delator i confident. Els verbs “xivar | xivatar” els hem de canviar per xerrar, anar-se’n de la llengua o anar-se’n de la boca. En un nivell més formal, podem dir delatar.

Xollo: Castellanisme d’ús col·loquial. Podem canviar-lo per ganga, bicoca, mina…

Xorrada: Collonada.

Xuleta: Segons el significat el podem suplir per costella (He comprat un quilo de costelles) o apunts: notes preses per ajudar a recordar alguna cosa.

Xulo-a: Segons el significat podem suplir aquest castellanisme per:

  1. Fanfarró-ona o fatxenda.
  2. Maco-a, bonic-a, bufó-ona.

Xupar: Podem canviar aquest barbarisme per: llepar, xuclar o xumar, xarrupar.

Xupet: Xumet.

 

Z

 

Zanja: Rasa.

 

 

 

I fins aquí el recull de barbarismes i castellanismes. Gràcies pel vostre interès i aportacions!


Per aquest 2016 que s’apropa, somiem nous somnis, sí!

I tant de bo, puguem fer realitat alguns d’aquests somnis…

Però recordeu, com molt bé diu en Joan Manel Serrat, per construir un bell somni, el primer que cal és estar despert.

Bones festes i bon any nou!

Desembre_2015

Pomodoro: Un mètode sobre la gestió del temps


Per a moltes persones, el temps és un gran enemic. L’ansietat que produeix les manetes del rellotge, especialment quan tenim un termini de lliurament, ens pot conduir a incrementar les hores de dedicació d’una manera ineficient i desesperadament ineficaces, amb la conseqüència de presentar un treball molt per sota de les nostres perspectives, generant-nos frustració.

La tècnica Pomodoro és un mètode d’administració del temps que podem fer servir en qualsevol tasca o treball.

L’objectiu de la tècnica Pomodoro és usar el temps com un valuós aliat per aconseguir el nostre objectiu i millorar la manera en que treballem.

Com funciona?

Bàsicament, és dividir el nostre temps de treball en blocs. Treballem molt concentrats durant 25 minuts, i en descansem 5. Cada bloc de 25 minuts (i els seus breaks), és a dir, cada 2 hores, ens prenem un descans més dilatat.

En aquests 25 minuts, hem de treballar de manera ininterrompuda, sense descansos i concentrats en la tasca.

En els 5 minuts de descans, hem de fer qualsevol altra cosa, excepte pensar en la tasca, parlar-ne’n o fer qualsevol cosa relacionada amb el treball.

Així doncs, resumim en cinc passes la tècnica per a implementar-la:

  1. Decidir la tasca a realitzar.
  2. Posar el pomodoro (el rellotge o cronòmetre) a 25 minuts.
  3. Treballar en la tasca fins que sóni el rellote.
  4. Prendre una pausa de 5 minuts.
  5. Cada quatre pomodoros prendre una pausa més llarga, de 15 a 20 minuts.

Per a conèixer millor aquesta tècnica i esprémer les seves possibilitats, recomano visiti els següents llocs web.

El FAX, està obsolet?


En l’actualitat l’ús del fax disminueix en favor d’internet i el correu electrònic (per a què imprimir i enviar per fax un document, si el fitxer es pot enviar com a arxiu adjunt?).

Però, tot i així, són moltes les companyies que encara mantenen serveis de fax i, emprenedors i petites empreses, sovint es troben amb l’urgència d’aquest servei.

És àmpliament usat en sanitat i l’advocacia (amb legions d’expedients encara en paper), finances, les companyies d’assegurances i administradors de finques (propostes, parts amistosos d’accidents, factures, notes a mà d’inspectors i perits…) entre d’altres.

Al fax se li concedeix valor legal i presenta l’avantatge de no ser crackeable.

Amb l’ànim d’il·lustrar una mica més aquesta entrada, us deixo amb uns enllaços força interessants respecte a l’ús del fax:

Toca cada document només una vegada


Toca cada document només una vegada.

Aquest és un gran truc d’administració del temps; tocar cada paper un sol cop.

Pren una decisió sobre el seu procés la primera vegada que el prens en les teves mans, o l’ arxives, o el llences. Si ho aconsegueixes, immediatament notaràs que el temps que dediques a cercar coses entre piles de papers disminueix considerablement.

Tip de Magazine Organizarte