Les amenaces del correu electrònic


L’ús quotidià del correu electrònic genera una falsa sensació de seguretat i cal tenir en compte les amenaces a les que podem estar exposats. Des dels enganys més vells, adoptats del tradicional correu postal, fins els més avançats i dissenyats expressament per la difusió a Internet.

Amb una mica de seny i informació, podem evitar caure de quatre potes en les malèvoles intencions d’uns poca-soltes:

1. El hoax: Un hoax és una falsa alarma distribuïda per correu electrònic en forma de cadena. És un missatge d’engany disfressat sota un text alarmant i en ocasions, fins i tot, catastròfic. Entre els més singulars i coneguts, es troben les velles cadenes de la sort que demanen es re-envïi un determinat missatge a 10, 20 o 30 persones, si és que volem evitar que la “mala sort” ens visiti. També funcionen amb èxit els supòsits que pronostiquen la “bona sort” transcorreguts 30 dies i desprès de no haver trencat la cadena.

2. Les falses alertes de virus: És un dels enganys més usuals i a l’hora eficaços. S’aprofiten de la omnipresència dels virus i del desconeixement general que pot tenir l’internauta. En molts casos es tracten de cadenes francament mal intencionades, que proposen prendre una sèrie de mesures per evitar l’atac de tal o qual virus. El resultat és que l’innocent internauta acaba eliminant de manera voluntària fitxers necessaris per el bon funcionament de l’ordinador i queda completament inutilitzat. A més a més, es pot agreujar quan l’usuari re-envia el missatge d’alerta a tota la llista dels seus contactes.

3. Els enganys piramidals: Hi han cadenes que garanteixen guanys econòmics de manera ràpida mitjançant un sistema piramidal. Es tracta d’apuntar-se en una llista i s’inclouen les dades bancàries. El receptor del missatge haurà d’ingressar petites quantitats en el compte dels tres o quatre primers integrants de la llista, i re-enviar el correu a 20 persones. Se suposa que, transcorregut un mes, haurà guanyat milers d’euros.

El que en realitat s’aconsegueix es caure en la vergonya més absoluta, perquè aquest és el mètode que fan servir els ciberpirates i hackers per fer-se amb les dades bancàries d’un bon grapat d’ingenus.

4. Els cibercaptaires: Una altra cadena relacionada amb el clima econòmic. Els cibercaptaires son persones que pengen una pàgina web en la que expliquen una història trista i demanen la col·laboració desinteressada dels internautes. En uns casos es tracten d’individus que volen pagar-se els estudis universitaris o donar la volta al món i demanen petites aportacions econòmiques. Fins i tot, hi han noies que subhasten la seva virginitat per pagar una operació de l’àvia, i a més a més, aconsegueixen uns minuts de glòria a la televisió. En molts casos, allò que s’explica al web pot ser cert, però molts, es tracten de poca-soltes que han trobat en la solidaritat de molts el viure sense treballar.

La poca-vergonya ha arribat a l’extrem d’obrir comptes en el moment oportú i demanar donacions pels damnificats en desastres naturals, des de les inundacions a la Nova Orleans, fins al darrer terratrèmol o tsunami. Les donacions són molt quantioses, però malauradament mai arriben a les víctimes, sinó a engruixir el compte del delinqüent.

5. Les cadenes solidàries: Com poc, es tracta dels pitjors enganys perqué són els més eficaços. Fan un clam als bons sentiments dels internautes i els demanen que divulguin la informació. Son cadenes que parlen de la terrible història d’un infant que necessita un cor, un gosset perdut durant les vacances, o nens i dones segrestats per xarxes internacionals… Es demana que es divulgui la informació per ajudar a trobar a la persona desapareguda i cents de milers d’internautes s’afanyen a re-enviar el missatge a tota la llista de contactes, personals, empresarials i comercials. En el fons, estan convençuts de realitzar una bona acció social. Ningú comprova en cap moment si aquest nen perdut o la dona segrestada existeixen de debò.

Com saber si el missatge de correu electrònic és un hoax?

En primer lloc, hi ha una pista inconfusible: és un missatge que ens envia un amic, però que està signat per algú a qui no coneixem de res o ni tan sols va signat. En qualsevol cas, el contingut del missatge és alarmant.

En segon lloc, o no aporta proves, o s’invoca a la autoritat de grans empreses, institucions científiques o universitats, però a la pàgina web d’aquestes institucions no apareix la informació a la qual es refereix el missatge.

I en tercer lloc, i segurament l’indici que ens hauria de fer sospitar, s’insisteix en que re-enviem el missatge a tota la llista dels nostres contactes. Fins i tot, molts d’aquests correus ens amenacen amb desgràcies i una condemna eterna si no divulguem el missatge.

Què pretén l’autor d’un hoax?

En els casos dels enganys piramidals, els humanitaris/solidaris i els cibercaptaires, clarament el que persegueix l’autor, és l’enriquiment econòmic.

En els altres casos, senzillament busca satisfer un ego malaltís. De fet, passarà hores enriulant-se mentre pensa en les conseqüències de la broma, i arribarà al grau més alt de satisfacció el dia que qualsevol amic li re-envïi la seva pròpia creació.

Finalment, en altres casos, si els missatges es re-envien sense amagar la identitat dels destinataris, els especialistes dels spams esperen aconseguir llargues bases de dades de correus electrònics que inundaran amb missatges no sol·licitats. I el pitjor, ho aconsegueixen amb la col·laboració entusiasta i desinteressada dels mateixos internautes.

Com podem lluitar contra els hoaxs?

El millor que podem fer és enviar el missatge a la paperera. Tampoc està de més informar-se del tema en llocs com ara http://rompecadenas.com.ar

D’altra banda, l’Associació d’Internautes ha creat AlertaBulos, un servei que permet conèixer els darrers enganys que circulen pel correu electrònic.

Font: http://www3.anaya.es/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=2067852&id_sello_editorial_web=23&id_sello_VisualizarDatos=23