Perills que amenacen als menors en les xarxes socials


La majoria de les xarxes socials no exerceixen un control realment eficaç sobre l’edat i/o la identitat de les persones que sol·liciten l’alta com a usuaris i són molts els perills que els nens i adolescents s’exposen en aquestes xarxes, sobre tot, si no es porta una gestió concreta de quins altres internautes estan autoritzats per veure les dades personals, arxius i comentaris que es pugen al perfil.

S’ha comprovat, per exemple, que augmenten els grups de delinqüents que es traslladen a les xarxes socials per obtenir informació sobre la ocupació de les llars.  Tradicionalment, aquest espionatge es feia controlant els portals dels pisos, fent una ullada a les bústies i preguntant als veïns tot fent-se passar per enquestadors. Aquest “estudi de camp” que feien els lladres comença a passar a la història. La informàtica resulta un aliat excel·lent. Les enquestes demostren que els menors son poc conscients de la importància de protegir les seves dades, i la immensa majoria deixa que qualsevol accedeixi als seus perfils i a tota la informació personal. D’altra banda, molts menors participen en xarxes per les quals encara no tenen la edat mínima, falsificant, senzillament, la seva data de naixement.

Els lladres accedeixen a les xarxes socials per recaptar informació. Se centren en nens i adolescents especialment loquaços i que més continguts comparteixen: aquells que inclouen en els seus perfils les seves adreces postals i telèfons que faciliten un seguiment posterior. Molts actualitzen les entrades a diari, i comuniquen a tots els seus amics que s’en van de vacances… Traduït al llenguatge dels lladres, significa “casa lliure i fàcil de robar”. Desgraciadament, els menors no perceben dels perills que sotmeten a la família per les seves indiscrecions i els pares es desentenen de l’activitat dels seus fills en les xarxes, arriscant la seguretat de tota la família.

Els menors no son conscients de que a Internet cadascú construeix la seva identitat. Per això els costa de comprendre que aquest “amic” a qui no han vist mai en persona, pot no ser el que sembla. Solament coneixen d’ell unes fotografies, però no la certesa que representa el seu aspecte real. Per aqueta raó, son presa fàcil de tot tipus d’acosadors que freqüentin les xarxes a la caça d’innocents.

A més a més, els menors també son víctimes del comportament dels seus propis amics i companys de classe. Les xarxes es poden convertir en un terreny abonat pel ciberbulling, l’acosament escolar. Tot i que es pot comunicar als responsables de la xarxa social, segons la política de privacitat i les condicions d’ús, la càrrega de la prova recau en el propi menor que ha de demostrar que està acosat. En molts casos, poden penjar fotografies vexatòries i moltes xarxes socials no faran absolutament res per eliminar-les. En tot cas, hi ha un mètode per eliminar el nom de la fotografia o la identificació amb la seva persona, però això no evita la humiliació de veure la cara en una manipulació fotogràfica burlona, o una escena íntima que es difon sense autorització.

Sovint, i desgraciadament, els mateixos menors son el seu pitjor enemic. Els exemples els podem veure a diari a la televisió i algunes pel·lícules: els fan adoptar postures i cometre accions de rebuig sense que realment siguin conscients de les conseqüències. De fet, en molts casos se senten orgullosos d’aquests comportaments asocials, com si fossin medalles i els graven en els seus telèfons mòbils per  pujar-los a la xarxa. El pitjor de tot és que amb la passibilitat dels responsables de les xarxes socials, molts nens  i adolescents inicien una escalada de barbaritats, una competició per ser el més agosarat.

Què podem fer els pares?

Les xarxes socials s’han convertit en un servei de moda, i no serveix de res “amagar el cap sota l’ala”. Hem de prendre mesures actives per protegir els nostres fills d’un ús inadeqüat de les xarxes socials, tant per la seva part, tant de la part de terceres persones.

  • Cal que els pares ens familiaritzem amb el funcionament de les xarxes socials a les que volen pertànyer els nostres fills. Hem de llegir acuradament les condicions d’ús i la política de privacitat per identificar possibles perills.
  • Certament és molt possible que els nostres fills s’enregistrin en una xarxa sense fer-nos-ho saber, des de un cibercafè, des de l’escola o des de l’ordinador d’un amic. Per això els pares que sospitem que els nostres fills s’hagin apuntat d’amagades a una xarxa, ho podem consultar en un cercador de persones, com 123people.es  És igualment d’eficaç per localitzar tant a menors com adults.
  • Hem d’acompanyar i ajudar al nostre fill durant el procés de registre i la elaboració del perfil a la xarxa social que haguem triat, de manera que poguem controlar que no s’inclou informació perillosa o compremesa, i que els filtres d’accès són els adients. 
  • Malgrat les polítiques de privacitat garanteixin “la lluna”, hem de ser conscients que no existeix la intimitat en les xarxes socials, i que els menors son molt codiciats. Habitualment, les companyies es reserven el dret de fer servir tots els continguts que puja l’usuari, i solen cedir als seus socis comercials totes les dades dels perfils socials a més a més de les dades de navegació.
  • Per poc que poguem, hem d’evitar que els nostres fills pugin fotografies en postures o actituds inapropiades.
  • El millor mecanisme de control consisteix en que el nostre fill ens incorpori a la seva llista de contactes. Si no ho aconseguim, procurem, almenys, que afegeixin un germà gran o familiar. A més a més, i de tant en tant, examinarem i revisarem el perfil amb el nostre fill, explicant-li amb raons quins continguts son o no adeqüats i el perquè. És millor que siguin ells mateixos que facin el procés de depuració del perfil.
  • No hem de perdre els nervis davant les infraccions que puguin cometre els nostres fills. Si ens posem massa autoritaris i perdem els estreps, ens arrisquem que el nostre fill tingui un parell de comptes: el modòs i discret per un consum patern, i el “desmelenat” per mostrar als amics i a la resta del mon.
  • Si comprovem que el nostre fill ha acabat dins d’una xarxa social en un grup considerat perillós, com els que fomenten l’odi racial o de gènere, els dedicats a la política radical o l’exaltació del terrorisme, els especialitzats en conductes sexuals de risc, sectes, pederastes, bulímies, etc., els hem de convèncer perque els abandonin. Tot seguit haurem de notificar de l’existència d’aquest grup als moderadors de la xarxa social i a les autoritats; i en cas necessari, demanar ajuda professional.

 

Per saber-ne més: http://www3.anaya.es/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=2067852&id_sello_editorial_web=23&id_sello_VisualizarDatos=23

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s