Calcs del castellà que podem evitar (XXI)

He promès fer aviat la darrera entrada dels Calcs del castellà amb les lletres W, X, Y i Z. I, abans no em refredi, m’hi poso!

Després de tant de temps, certament, ja tocava. Bé, aquí la tenim i, com no podria ser d’una altra manera, està dedicada a la Susanna de N.

 

No en trobo cap! La majoria dels mots provenen de la llengua anglesa o alemanya i són paraules acceptades com whisky, watt i western.

Si us ve cap al cap i m’ho voleu fer saber, enriquirem l’entrada 🙂

El mateix passa amb la

 

 

 

Xanxullo: Tripijoc.

Xapussa: Aquest castellanisme el podem suplir per nyap, bunyol, pegot o esguerro. L’adjectiu xapusser-a es pot canviar per barroer-a, sapastre, potiner-a.

Xasco: Segons el context, podem dir: planxa, moc (o miquel, rebuf, perboc), contrarietat (o desengany, decepció).

Xiringuito: Podem usar termes com ara parada, quiosc, guingueta. O bé la designació concreta de l’establiment.

Xiripa: Terme incorrecte que podem substituir per xamba, sort, casualitat.

Xispa: És un castellanisme que podem per:

1. Espurna: Partícula que es desprèn d’un cos en combustió.
2. Guspira, centella o espurna elèctrica: Descàrrega elèctrica en forma d’espurna.
3. Grapa, gràcia, enginy o agudesa: En sentit figurat.

Xiste: Acudit.

Xivato-a: Terme incorrecte que podem canviar per bocamoll-a o bocafluix-a, amb el significat de “persona que xerra allò que no hauria de xerrar”. També es pot fer servir l’expressió ésser fluix de llengua. En un terme més formal tenim delator i confident. Els verbs “xivar | xivatar” els hem de canviar per xerrar, anar-se’n de la llengua o anar-se’n de la boca. En un nivell més formal, podem dir delatar.

Xollo: Castellanisme d’ús col·loquial. Podem canviar-lo per ganga, bicoca, mina…

Xorrada: Collonada.

Xuleta: Segons el significat el podem suplir per costella (He comprat un quilo de costelles) o apunts: notes preses per ajudar a recordar alguna cosa.

Xulo-a: Segons el significat podem suplir aquest castellanisme per:

1. Fanfarró-ona o fatxenda.
2. Maco-a, bonic-a, bufó-ona.

Xupar: Podem canviar aquest barbarisme per: llepar, xuclar o xumar, xarrupar.

Xupet: Xumet.

 

 

Zanja: Rasa.

 

 

 

I fins aquí el recull de barbarismes i castellanismes. Gràcies pel vostre interès i aportacions!

Calcs del castellà que podem evitar (XX)

 Enfilem l’any 2012 amb una de les darreres entrades d’aquest tastet de dubtes i barbarismes del castellà, tot i que amb la lletra “U” només en trobo un parell:

“ultravioleta“: ultraviolat -ada

“uve“: ve. També rep el nom de ve baixa. La lletra w s’anomena ve doble, i no pas “uve doble” (tampoc és recomanable doble ve baixa)

 

 

En tenim un bon grapat amb la lletra “V”:

“valiós -a“: valuós -osa.

“vale“: Com a substantiu, amb el significat de “paper o targeta que dóna dret a rebre alguna cosa”, hi ha el mot val. Com a locució d’assentiment, podem emprar d’acord, entesos, va bé…

“valla“: tanca

“vanguàrdia“: avantguarda

“veleta“: penell

“vendatge“: embenat

“venir al cas“: fer al cas

“venta“: venda

“verbena“: revetlla

“vernissar“: envernissar

“vèrtig“: vertigen

“virgueria“: filigrana

“vivenda“: És un mot incorrecte, format a partir del castellà vivienda. Generalment podem substituir-lo per habitatge, però sovint escaurà de fer servir casa, o bé, precisant més, pis, apartament, etc.

“volta de full, no haver-hi“: no tenir retop

 

 

 

Calcs del castellà que podem evitar (XIX)

Ja tocava fer el recull de calcs del castellà i barbarismes de la lletra “T”. Com de costum, us els presento ordenats alfabèticament i, no cal dir, que esteu convidats a enriquir aquesta entrada amb les vostres aportacions. Som-hi, doncs!

“tabic“: envà

“taco“: Per a suplir aquest castellanisme tenim les solucions següents: 1. tac, peça de plàstic, fusta o metall que fiquen en un forat de la paret; o bé “bastó de jugar a billar”. 2. dau, quan ens referim a un bocí de menjar. 3. bloc, de calendari. 4. renec o paraulota, expressió grollera o irreverent. 5. embolic, galimaties.

“taladro“: trepant és la paraula que farem servir per referir-nos a la màquina de foradar. El verb corresponent és trepanar i no taladrar, tot i que se’n sol dir fer un forat o foradar.

“tamany“: mida.

“tanto, al“: a l’aguait.

“tapissar“: entapissar.

“tarro“: És un castellanisme amb diversos significats. Segons el cas, farem servir: 1. pot o terrina. 2. capissola “no té capissola per a estudiar“. 3. l’expressió “estar malament del tarro“ s’ha de suplir per estar com un llum, estar malament del cap, faltar-li un bull, no ser-hi tot… 4. l’expressió “menjar el tarro” (sovint usada reflexivament) s’ha de canviar per escalfar el cap.

“tarta“: pastís.

“telaranya“: teranyina.

“telesilla“: telecadira.

“templat -ada“: temperat -ada.

“tenir que“: Construcció incorrecta que podem canviar per: haver de, caldre, fer falta, ésser necessari, convenir… Tampoc no és admesa en registres formals la forma tenir de.

“tentetieso“: saltamartí.

“tia àvia“: bestia.

“tiburó“: tauró.

“tiesso“: encarcarat.

“timar“: És un castellanisme. Segons el cas, podem suplir-lo per estafar, enganyar, engalipar o ensarronar. En comptes de timador direm, per exemple, estafador; i en comptes de timo, estafa o estafada.

“tinglado“: És un castellanisme. En sentit literal, podem emprar cobert o magatzem. En sentit figurat, tenim, per exemple, enrenou. Col·loquialment, podem dir-ne parada o tripijoc, segons el cas.

“tio“: Quan vulguem dir “germà del pare o de la mare” farem servir oncle. En canvi, en l’ús col·loquial, s’ha de substituir per a qualsevol designació de persona: xicot -a, xic -a, noi -a… Amb un sentit més irònic, i fins i tot despectiu, podem usar nen -a, paio -a, individu -ídua, tipus (només per a homes), pinta…

“tiquismiquis“: primmirat -ada.

“tocino“: Castellanisme que hem de suplir per porc. La botiga on venen carn de porc, s’anomena cansaladeria o xarcuteria (no tocineria). I la persona que en ven, s’anomena cansalader -a (i no tocinaire).

“toldo“: És un castellanisme que podem substituir per tendal o vela.

“tonto -a“: Podem canviar aquest castellanisme per mots com ara ximple, beneit -a, babau -a, tanoca, totxo -a, pallús -ussa…

“tope“: Per a evitar aquest castellanisme tenim el mot topall. En sentit figurat podem emprar màxim, límit o expressions sinònimes (de gom a gom, a totes, a sac…)

“topo“: És un castellanisme que podem substituir, segons el significat, per: 1. talp “animal que habita en galeries subterrànies”; 2. lluna “clapa rodona estampada en una roba” (M’agrada aquest vestit de llunes que portes). Si són “rodones petites”, se’n pot dir pics (Quina camisa et posaries: la de quadres o la de pics?)

“tormenta“: tempestat.

“traïcionar“: trair.

“traje“: vestit.

“transfons“: rerefons.

“trastada“: És un castellanisme, tot i que són correctes trast i trasto. Segons el context, podem dir mala passada, malifeta, entremaliadura…

“tratge“: vestit.

“travesti“: transvestit -ida.

“treure a col·lació“: portar a col·lació.

“triler -a“: Per a suplir aquest castellanisme per a referir a una “persona que obté guanys fent jocs fraudulents”, podem dir tafurer -a. Té el sinònim tafur -a.

“tronxar-se de riure“: partir-se de riure.

“tuberia“: canonada.

“tumbona“: gandula.

Calcs del castellà que podem evitar (XVIII)

Trobem les següents solucions als barbarismes i castellanismes més usuals que comencen per la lletra “S”:

sabiduria: saviesa

saborejar: assaborir

saltamontes: llagosta

salvetat: És un castellanisme, com també la forma salvedat. Segons el cas, podem fer servir excepció (o distinció), o bé condició (o reserva).  “Per bé que no ens és permès, mirarem de fer una excepció en aquest cas.”

sanja: rasa és el nom correct en comptes dels castellanismes zanja o sanja.

sarampió: xarampió

secar: assecar

seguro: Segons el significat podem dir: 1. assegurança: contracte pel qual es cobreix un risc a algú. 2. seguretat social: assistència de l’Administració pública.

self-service: autoservei

sentar: És un castellanisme que podem substituir, segons el significat per: 1. assentar, col·locar en posició estable; 2. asseure, posar algú a descansar damunt un suport; 3. establir un precedent, en comptes de sentar un precedent; 4. donar per fet, en comptes de donar per sentat. Finalment, el substantiu incorrecte sentada es pot canviar per seguda.

septembre: setembre

seqüestrar: segrestar

si mal no recordo: Podem suplir aquest castellanisme per expressions com ara si no ho recordo malament, si no m’equivoco, si no m’erro, si no vaig errat…

sillín: selló

silló: Aquest castellanisme el podem substituir per diversos mots: 1. cadira de braços, cadira amb barres laterals per a recolzar-hi els braços; 2. poltrona, cadira de braços confortable; 3. butaca, seient de braços amb el respatller una mica inclinat enrere.

sin embargo: Segons el context, podem suplir aquesta expressió castellana per però, no obstant això, tot i això, amb tot, tanmateix…

sisplau: si us plau

skin head: cap-rapat

sobar: Segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. grapejar, toquejar o toquerejar; 2. masegar o maurar; 3. clapar-se. El participi, sobat -ada, que s’usa col·loquialment amb el significat de “sentit i/o conegut”, cal canviar-lo per suat -ada, gastat -ada.

sobèrbia: supèrbia

software: programari

solteron -a: És un castellanisme que, en el cas d’un home, podem canviar per conco, solteràs o fadrí i, aplicat a una dona, per solterassa o fadrina. En determinats contextos, també es pot utilitzar l’expressió quedar-se per a vestir sants.

soltura: Castellanisme que podem canviar, segons el cas, per desimboltura, facilitat, soltesa…

solventar: No és un mot admés (per bé que hi ha les formes solvent i solvència). El podem substituir per verbs com ara resoldre o solucionar.

sombrilla: para-sol

sonar-se: mocar-se

soplet: bufador

sosso -a: Podem canviar aquest castellanisme per insuls -a, fat o fada, sonso -a…

souvenir: El mot català a aquest gal·licisme, és record

sponsor: patrocinador -a

spot: espot

sprint: esprint

stage: És un anglicisme. En podem dir estada. Tanmateix, aplicat als esports, sovint és més adequat concentració.

stand: estand

suar la gota gorda: És una expressió castellana. Algunes formes catalanes equivalents són suar la cansalada, suar la carcanada i suar fel.

súbit -a: sobtat -ada

sublevar-se: És un castellanisme que podem substituir per revoltar-se, rebel·lar-se, insurgir-se, etc. El substantiu no és sublevació, sinó revolta, rebel·lió, insurecció, etc.

subsanar: Aquest castellanisme el podem substituir i segons el significat per esmenar o superar.

suec, fer el: fer l’orni

suelto -a: Segons el significat, podem suplir aquest barbarisme per: 1. solt -a, deixat anar: sense lligam; 2. desaparellat -ada; 3. diner menut: diner en monedes.

suero: sèrum

suministre: subministrament

suposat, per: per descomptat

surtidor: assortidor

surtir: assortir

surtit: assortiment

susto: sobresalt

Calcs del castellà que podem evitar (XVII)

També trobem un bon grapat de castellanismes i barbarismes encapçalats amb la lletra “r”:

radere: La forma correcta és darrere. Pel que fa a l’adjectiu, és darrer -a (i no pas rader -a)

ràfting: descens en bot. No cal usar l’anglicisme ràfting.

rajatabla: al peu de la lletra. Són equivalents d’aquesta expressió: rigorosament, estrictament.

rapapolvo: arrambatge. Hi ha moltes paraules o expressions que volen dir això mateix: reny, renyada, allisada, esbronc, estirada d’orelles, fregada d’orelles…

rato: estona

reaci – reàcia: refrectari -ària. En alguns contextes, ens pot servir poc inclinat -ada.

reanudar i reemprendre: reprendre

recader: ordinari. També en podem dir, en alguns contextos, transportista o propi.

recado: encàrrec

recapacitar: reflexionar

reconeixible: recognoscible . Té el sinònim reconeixedor -a. L’antònim és irrecognoscible (o irreconeixedor -a)

redada: batuda

rehén: ostatge

relleno -a: facit -ida

relleu, posar de: posar en relleu

rematxar: reblar

remendar: adobar. El substantiu corresponent és adob (i no remiendo). He portat les sabates a adobar.

reparo: Per a evitar aquest castellanisme podem fer servir mots com ara objecció, però, inconvenient, dubte, etc.

repent, de: de sobte

retaguàrdia: rereguarda

retén: Podem suplir aquest castellanisme per guàrdia, reforç o reserva, segons el context. Quan s’usa com a nom col·leciu, podem afegir-hi la paraula equip (o sinònims).

retrassar: És un castellanisme. Cal usar algun d’aquests dos verbs: 1. retardar: se sol fer servir quan indiquem un concepte de temps. (Pensa a retardar el rellotge aquesta nit). 2. endarrerir: se sol fer servir quan expressem un concepte d’espai. (Esperem-lo, que s’ha endarrerit). Amb un ús pronominal, també vol dir “demorar-se, deixar-se de fer o de pagar“.

rimbombant: altisonant

roce: fregadís

rompeoles: escullera

ronyonera: escarsella

ròtul: rètol

rumorejar-se: Hi ha diverses maneres de substituir aquest calc del castellà: dir (o dir-se), córrer el rumor, córrer la brama…

Calcs del castellà que podem evitar (XVI)

Arrepleguem uns quants castellanismes amb la nostra protagonista d’avui:

“quant abans“: com més aviat millor

“quant més“: a mesura que

“quarenton -a“: quadragenari -ària

“quarto“: cambra

“quasibé“: els mots correctes són quasi i gairebé

“quatrillisso -a“: bessó -ona

“què tal“: Per a substituir aquest castellanisme, podem recórrer a les formes com va, com anem. Quan l’expressió introdueix una frase, podem utilitzar senzillament com o bé què. Com t’has trobat aquest matí? i no pas Què tal t’has trobat aquest matí?

“què va!“: És un castellanisme que podem substituir, per exemple, per: no!; no, i ara!; ca! o fuig!

“querida“: Barbarisme que sol rebre el significat de “dona que té relacions amb un home casat”. Podem canviar-lo per amant, amistançada, romanço.

“quiniela“: travessa

“quico“: blat de moro

“quinqui“: pispa

 

 

Calcs del castellà que podem evitar (XV)

Vet aquí els paranys de la lletra “P”:

“palco“: llotja

“palica“: parola

“palillo“: escuradents

“palo santo“: caqui

“palomilla“: femella d’orelles. Designa una femella de rosca, proveïda d’unes orelles per a caragolar-se més fàcilment. Abans les bicicletes tenien una femella d’orelles a cada roda.

“palomita“: crispeta

“pantorrilla“: tou de la cama

“panyal“: bolquer

“papanates“: babau

“papilles“: farinetes

“parafernàlia“: Aquest barbarisme el podem substituir per aparat o el seu sinònim faramalla. A segons quins actes polítics hi ha massa faramalla.

“paro“: desocupació

“parranda“: És un mot castellà que podem canviar, per exemple, per gresca, borina o gatzara.

“parte“: comunicat

“partenaire“: Generalment, per a anomenar algú “que té part en alguna cosa”, hi ha el mot parçoner -a. Tanmateix, segons el context, també podem fer servir company -a, parella, associat -ada o col·laborador -a. Tampoc no és català “partner“.

“parxe“: És un castellanisme. Segons el significat, podem dir: 1. pegat: tros de tela o d’una matèria semblant que s’enganxa. 2. pedaç: tros de roba que tapa un forat d’una peça de vestir. 3. emplastre: preparació medicinal posada en un drap i aplicada a una part del cos. Amb aquest sentit, també podem usar pegat.

“passacalle“: cercavila   

"Apunt d'en Marc Cortés. Moltes gràcies!!!"

 

 

 

“passar pel tubo” i “passar per l’aro“: L’expressió correcta és passar per l’adreçador.

“passe“: La paraula castellana “pase” té diversos significats. Per això, segons el cas, podem dir: 1. passi: document per a entrar en un lloc, fer ús d’un servei, etc. 2. desfilada: s’aplica en l’àmbit militar i també, per exemple, en el de la moda. 3. projecció: parlant de pel·lícules o de cintes de vídeo.

“patada“: puntada de peu

“patejar-se“: És un castellanisme que, segons el significat, podem suplir per: 1. córrer, recórrer, resseguir… 2. rebentar-se: col·loquialment, “desprendre”. S’ha rebentat tots els estalvis en quatre dies.

“patós -osa“: Podem suplir aquest castellanisme, segons el context, per pocatraça, graponer -a, maldestre -a, barroer -a

“paulatí -ina“: gradual

“peató“: vianant

“pedido“: comanda

“pedrea“: premis menors

“pegament“: cola

“pelma“: pesat

“pepinillo“: cogombre salvatge

“pepino“: cogombre

“per lo demés“: Locució calcada del castellà, que s’ha de canviar per fora d’això, a part d’això, llevat d’això, això a part…

“per totes parts“: arreu

“per últim“: És una expressió incorrecta. Podem substituir-la, per exemple, per finalment, per acabar o a l’últim.

“permanèixer“: Hi ha diversos mots que poden substituir aquest barbarisme: romandre, estar (o estar-se), restar, continuar.

“pervindre“: avenir

“pesadilla“: malson

“pèsam“: condol

“petxuga“: pit

“pico“: És un castellanisme. Quan volem indicar la “quantitat que excedeix un nombre rodó”, podem usar escaig. Hi ha maneres més planeres d’expressar aquest concepte: més de, passar de… Hi havia més de cent persones (i no pas: cent i pico persones). Aquell home passa de setanta anys (i no pas: té setanta anys i pico). En parlar d’hores sovint escau de fer servir l’adjectiu tocats -ades. Són les cinc tocades.

“pillo -a“: murri – múrria

“piropo“: És un castellanisme. Podem dir-ne, segons el context, floreta, amoretes o galanteria.

“pitar“: És un barbarisme. En sentit real, segons el cas, podem usar xiular o tocar la botzina. En sentit figurat, els mots adequats són rutllar i funcionar. Em sembla que aquesta moto ja no rutlla. Els substantius “pito” i “pitada” s’han de substituir per xiulet i xiulada. L’expressió “sortir pitant” és, correctament, fugir corrents o fugir cames ajudeu-me.

“plaç“: terme

“plasta“: És un castellanisme usat col·loquialment. Podem dir-ne pesat -ada, paparra, llagasta.

“play-off“: És un anglicisme usat en llenguatge esportiu. Podem substituir-lo per lligueta final o lliga de finalistes.

“plumero“: És una paraula castellana que podem substituir per plomall. L’expressió “veure el plumero” s’ha de canviar per veure el llautó.

“plumier“: plomer

“poc a poc“: a poc a poc

“poder amb“: És una expressió incorrecta. Es recomana d’usar el verb poder amb un infinitiu. Avui en Goku no ha pogut vèncer el monstre (i no pas: no ha pogut amb el monstre). Amb un sentit més figurat, poden escaure-hi verbs com ara sortir-se’n o reeixir.

“polac -a“: polonès -esa

“polilla“: arna

“polvo“: És un castellanisme amb molts significats. Entre els més usuals es destaquen: 1. pólvores, pols: en plural, “substància sòlida reduïda a partícules finíssimes”. 2. clau, pardalada, cardada, com a vulgarisme per a designar l’acte sexual.

“pònting“: salt de pont

“porcentatge“: percentatge

“posicionar“: Aquest verb no és admès. El podem substituir per situar, col·locar… En sentit figurat, també és incorrecte “posicionar-se“. Podem dir, per exemple, prendre posició, situar-se o definir-se. També és incorrecte el substantiu “posicionament” que podem canviar per posició o presa de posició.

“positiu, donar“: En una prova antidopatge: no passar o bé algunes altres solucions: L’atleta no ha passat la prova antidopatge (i no pas: L’atleta ha donat positiu en una prova antidopatge) Li han trobat cocaïna en el control antidopatge (i no pas: Ha donat positiu de cocaïna en el control antidopatge)

“prenda“: Segons el significat, podem substituir aquest castellanisme per: 1. peça: de roba. 2. penyora: garantia de pagament. Per a substituir el castellanisme “prendar-se“, podem dir enamorar-se, encaterinar-se. Les frases en què aparegui l’expressió “quedar-se prendat -ada“, les hem de construir amb l’expressió robar el cor. Aquella noia li ha robat el cor (i no pas: S’ha quedat prendat d’aquella noia)

“primo, fer el“: fer el préssec

“pringar“: Per a suplir aquest castellanisme podem fer servir verbs com ara enllardar, empastifar, enllefiscar. L’adjectiu “pringós -osa” el podem suplir per llardós -osa, enganxós -osa, enganxifós -osa, llefiscós -osa… Vulgarment hi ha qui utilitza “pringar” amb el sentit de “tenir una experiència negativa”; podem canviar-ho per fotre’s, fúmer-se, fer-se fotre, fer-se fúmer, fer-se retratar… Quan vol dir simplement “haver de fer una feina a contracor” també podem dir pencar. L’expressió “estar pringat” és substituible, segons el context, per estar fotut (o fumut, o cardat), haver llepat, haver begut oli, haver tocat el rebre…

“promig“: mitjana

“propassar-se“: excedir-se

“pulgada“: polzada

“pulveritzar“: polvoritzar

“putejar“: És un vulgarisme que podem canviar per tocar la pera, tocar els collons, emprenyar. En un context no tan vulgar podem dir fer la vida impossible, mortificar, empipar…