Calcs del castellà que podem evitar (XIX)


Ja tocava fer el recull de calcs del castellà i barbarismes de la lletra “T”. Com de costum, us els presento ordenats alfabèticament i, no cal dir, que esteu convidats a enriquir aquesta entrada amb les vostres aportacions. Som-hi, doncs!

tabic“: envà

taco“: Per a suplir aquest castellanisme tenim les solucions següents: 1. tac, peça de plàstic, fusta o metall que fiquen en un forat de la paret; o bé “bastó de jugar a billar”. 2. dau, quan ens referim a un bocí de menjar. 3. bloc, de calendari. 4. renec o paraulota, expressió grollera o irreverent. 5. embolic, galimaties.

taladro“: trepant és la paraula que farem servir per referir-nos a la màquina de foradar. El verb corresponent és trepanar i no taladrar, tot i que se’n sol dir fer un forat o foradar.

tamany“: mida.

tanto, al“: a l’aguait.

tapissar“: entapissar.

tarro“: És un castellanisme amb diversos significats. Segons el cas, farem servir: 1. pot o terrina. 2. capissola “no té capissola per a estudiar“. 3. l’expressió “estar malament del tarro s’ha de suplir per estar com un llum, estar malament del cap, faltar-li un bull, no ser-hi tot4. l’expressió “menjar el tarro” (sovint usada reflexivament) s’ha de canviar per escalfar el cap.

tarta“: pastís.

telaranya“: teranyina.

telesilla“: telecadira.

templat -ada“: temperat -ada.

tenir que“: Construcció incorrecta que podem canviar per: haver de, caldre, fer falta, ésser necessari, convenir… Tampoc no és admesa en registres formals la forma tenir de.

tentetieso“: saltamartí.

tia àvia“: bestia.

tiburó“: tauró.

tiesso“: encarcarat.

timar“: És un castellanisme. Segons el cas, podem suplir-lo per estafar, enganyar, engalipar o ensarronar. En comptes de timador direm, per exemple, estafador; i en comptes de timo, estafa o estafada.

tinglado“: És un castellanisme. En sentit literal, podem emprar cobert o magatzem. En sentit figurat, tenim, per exemple, enrenou. Col·loquialment, podem dir-ne parada o tripijoc, segons el cas.

tio“: Quan vulguem dir “germà del pare o de la mare” farem servir oncle. En canvi, en l’ús col·loquial, s’ha de substituir per a qualsevol designació de persona: xicot -a, xic -a, noi -a… Amb un sentit més irònic, i fins i tot despectiu, podem usar nen -a, paio -a, individu -ídua, tipus (només per a homes), pinta

tiquismiquis“: primmirat -ada.

tocino“: Castellanisme que hem de suplir per porc. La botiga on venen carn de porc, s’anomena cansaladeria o xarcuteria (no tocineria). I la persona que en ven, s’anomena cansalader -a (i no tocinaire).

toldo“: És un castellanisme que podem substituir per tendal o vela.

tonto -a“: Podem canviar aquest castellanisme per mots com ara ximple, beneit -a, babau -a, tanoca, totxo -a, pallús -ussa

tope“: Per a evitar aquest castellanisme tenim el mot topall. En sentit figurat podem emprar màxim, límit o expressions sinònimes (de gom a gom, a totes, a sac…)

topo“: És un castellanisme que podem substituir, segons el significat, per: 1. talp “animal que habita en galeries subterrànies”; 2. lluna “clapa rodona estampada en una roba” (M’agrada aquest vestit de llunes que portes). Si són “rodones petites”, se’n pot dir pics (Quina camisa et posaries: la de quadres o la de pics?)

tormenta“: tempestat.

traïcionar“: trair.

traje“: vestit.

transfons“: rerefons.

trastada“: És un castellanisme, tot i que són correctes trast i trasto. Segons el context, podem dir mala passada, malifeta, entremaliadura

tratge“: vestit.

travesti“: transvestit -ida.

treure a col·lació“: portar a col·lació.

triler -a“: Per a suplir aquest castellanisme per a referir a una “persona que obté guanys fent jocs fraudulents”, podem dir tafurer -a. Té el sinònim tafur -a.

tronxar-se de riure“: partir-se de riure.

tuberia“: canonada.

tumbona“: gandula.

Calcs del castellà que podem evitar (XVIII)


Trobem les següents solucions als barbarismes i castellanismes més usuals que comencen per la lletra “S”:

sabiduria: saviesa

saborejar: assaborir

saltamontes: llagosta

salvetat: És un castellanisme, com també la forma salvedat. Segons el cas, podem fer servir excepció (o distinció), o bé condició (o reserva).  “Per bé que no ens és permès, mirarem de fer una excepció en aquest cas.”

sanja: rasa és el nom correct en comptes dels castellanismes zanja o sanja.

sarampió: xarampió

secar: assecar

seguro: Segons el significat podem dir: 1. assegurança: contracte pel qual es cobreix un risc a algú. 2. seguretat social: assistència de l’Administració pública.

self-service: autoservei

sentar: És un castellanisme que podem substituir, segons el significat per: 1. assentar, col·locar en posició estable; 2. asseure, posar algú a descansar damunt un suport; 3. establir un precedent, en comptes de sentar un precedent; 4. donar per fet, en comptes de donar per sentat. Finalment, el substantiu incorrecte sentada es pot canviar per seguda.

septembre: setembre

seqüestrar: segrestar

si mal no recordo: Podem suplir aquest castellanisme per expressions com ara si no ho recordo malament, si no m’equivoco, si no m’erro, si no vaig errat

sillín: selló

silló: Aquest castellanisme el podem substituir per diversos mots: 1. cadira de braços, cadira amb barres laterals per a recolzar-hi els braços; 2. poltrona, cadira de braços confortable; 3. butaca, seient de braços amb el respatller una mica inclinat enrere.

sin embargo: Segons el context, podem suplir aquesta expressió castellana per però, no obstant això, tot i això, amb tot, tanmateix

sisplau: si us plau

skin head: cap-rapat

sobar: Segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. grapejar, toquejar o toquerejar; 2. masegar o maurar; 3. clapar-se. El participi, sobat -ada, que s’usa col·loquialment amb el significat de “sentit i/o conegut”, cal canviar-lo per suat -ada, gastat -ada.

sobèrbia: supèrbia

software: programari

solteron -a: És un castellanisme que, en el cas d’un home, podem canviar per conco, solteràs o fadrí i, aplicat a una dona, per solterassa o fadrina. En determinats contextos, també es pot utilitzar l’expressió quedar-se per a vestir sants.

soltura: Castellanisme que podem canviar, segons el cas, per desimboltura, facilitat, soltesa

solventar: No és un mot admés (per bé que hi ha les formes solvent i solvència). El podem substituir per verbs com ara resoldre o solucionar.

sombrilla: para-sol

sonar-se: mocar-se

soplet: bufador

sosso -a: Podem canviar aquest castellanisme per insuls -a, fat o fada, sonso -a…

souvenir: El mot català a aquest gal·licisme, és record

sponsor: patrocinador -a

spot: espot

sprint: esprint

stage: És un anglicisme. En podem dir estada. Tanmateix, aplicat als esports, sovint és més adequat concentració.

stand: estand

suar la gota gorda: És una expressió castellana. Algunes formes catalanes equivalents són suar la cansalada, suar la carcanada i suar fel.

súbit -a: sobtat -ada

sublevar-se: És un castellanisme que podem substituir per revoltar-se, rebel·lar-se, insurgir-se, etc. El substantiu no és sublevació, sinó revolta, rebel·lió, insurecció, etc.

subsanar: Aquest castellanisme el podem substituir i segons el significat per esmenar o superar.

suec, fer el: fer l’orni

suelto -a: Segons el significat, podem suplir aquest barbarisme per: 1. solt -a, deixat anar: sense lligam; 2. desaparellat -ada; 3. diner menut: diner en monedes.

suero: sèrum

suministre: subministrament

suposat, per: per descomptat

surtidor: assortidor

surtir: assortir

surtit: assortiment

susto: sobresalt

sapigut

Calcs del castellà que podem evitar (XVII)


També trobem un bon grapat de castellanismes i barbarismes encapçalats amb la lletra “r”:

radere: La forma correcta és darrere. Pel que fa a l’adjectiu, és darrer -a (i no pas rader -a)

ràfting: descens en bot. No cal usar l’anglicisme ràfting.

rajatabla: al peu de la lletra. Són equivalents d’aquesta expressió: rigorosament, estrictament.

rapapolvo: arrambatge. Hi ha moltes paraules o expressions que volen dir això mateix: reny, renyada, allisada, esbronc, estirada d’orelles, fregada d’orelles…

rato: estona

reaci – reàcia: refrectari -ària. En alguns contextes, ens pot servir poc inclinat -ada.

reanudar i reemprendre: reprendre

recader: ordinari. També en podem dir, en alguns contextos, transportista o propi.

recado: encàrrec

recapacitar: reflexionar

reconeixible: recognoscible . Té el sinònim reconeixedor -a. L’antònim és irrecognoscible (o irreconeixedor -a)

redada: batuda

rehén: ostatge

relleno -a: facit -ida

relleu, posar de: posar en relleu

rematxar: reblar

remendar: adobar. El substantiu corresponent és adob (i no remiendo). He portat les sabates a adobar.

reparo: Per a evitar aquest castellanisme podem fer servir mots com ara objecció, però, inconvenient, dubte, etc.

repent, de: de sobte

retaguàrdia: rereguarda

retén: Podem suplir aquest castellanisme per guàrdia, reforç o reserva, segons el context. Quan s’usa com a nom col·leciu, podem afegir-hi la paraula equip (o sinònims).

retrassar: És un castellanisme. Cal usar algun d’aquests dos verbs: 1. retardar: se sol fer servir quan indiquem un concepte de temps. (Pensa a retardar el rellotge aquesta nit). 2. endarrerir: se sol fer servir quan expressem un concepte d’espai. (Esperem-lo, que s’ha endarrerit). Amb un ús pronominal, també vol dir “demorar-se, deixar-se de fer o de pagar“.

rimbombant: altisonant

roce: fregadís

rompeoles: escullera

ronyonera: escarsella

ròtul: rètol

rumorejar-se: Hi ha diverses maneres de substituir aquest calc del castellà: dir (o dir-se), córrer el rumor, córrer la brama

Calcs del castellà que podem evitar (XVI)


Arrepleguem uns quants castellanismes amb la nostra protagonista d’avui:

quant abans“: com més aviat millor

quant més“: a mesura que

quarenton -a“: quadragenari -ària

quarto“: cambra

quasibé“: els mots correctes són quasi i gairebé

quatrillisso -a“: bessó -ona

què tal“: Per a substituir aquest castellanisme, podem recórrer a les formes com va, com anem. Quan l’expressió introdueix una frase, podem utilitzar senzillament com o bé què. Com t’has trobat aquest matí? i no pas Què tal t’has trobat aquest matí?

què va!“: És un castellanisme que podem substituir, per exemple, per: no!; no, i ara!; ca! o fuig!

querida“: Barbarisme que sol rebre el significat de “dona que té relacions amb un home casat”. Podem canviar-lo per amant, amistançada, romanço.

quiniela“: travessa

quico“: blat de moro

quinqui“: pispa

 

 

Calcs del castellà que podem evitar (XV)


Vet aquí els paranys de la lletra “P”:

palco“: llotja

palica“: parola

palillo“: escuradents

palo santo“: caqui

palomilla“: femella d’orelles. Designa una femella de rosca, proveïda d’unes orelles per a caragolar-se més fàcilment. Abans les bicicletes tenien una femella d’orelles a cada roda.

palomita“: crispeta

pantorrilla“: tou de la cama

panyal“: bolquer

papanates“: babau

papilles“: farinetes

parafernàlia“: Aquest barbarisme el podem substituir per aparat o el seu sinònim faramalla. A segons quins actes polítics hi ha massa faramalla.

paro“: desocupació

parranda“: És un mot castellà que podem canviar, per exemple, per gresca, borina o gatzara.

parte“: comunicat

partenaire“: Generalment, per a anomenar algú “que té part en alguna cosa”, hi ha el mot parçoner -a. Tanmateix, segons el context, també podem fer servir company -a, parella, associat -ada o col·laborador -a. Tampoc no és català “partner“.

parxe“: És un castellanisme. Segons el significat, podem dir: 1. pegat: tros de tela o d’una matèria semblant que s’enganxa. 2. pedaç: tros de roba que tapa un forat d’una peça de vestir. 3. emplastre: preparació medicinal posada en un drap i aplicada a una part del cos. Amb aquest sentit, també podem usar pegat.

passacalle“: cercavila   

"Apunt d'en Marc Cortés. Moltes gràcies!!!"

 

 

 

passar pel tubo” i “passar per l’aro“: L’expressió correcta és passar per l’adreçador.

passe“: La paraula castellana “pase” té diversos significats. Per això, segons el cas, podem dir: 1. passi: document per a entrar en un lloc, fer ús d’un servei, etc. 2. desfilada: s’aplica en l’àmbit militar i també, per exemple, en el de la moda. 3. projecció: parlant de pel·lícules o de cintes de vídeo.

patada“: puntada de peu

patejar-se“: És un castellanisme que, segons el significat, podem suplir per: 1. córrer, recórrer, resseguir… 2. rebentar-se: col·loquialment, “desprendre”. S’ha rebentat tots els estalvis en quatre dies.

patós -osa“: Podem suplir aquest castellanisme, segons el context, per pocatraça, graponer -a, maldestre -a, barroer -a

paulatí -ina“: gradual

peató“: vianant

pedido“: comanda

pedrea“: premis menors

pegament“: cola

pelma“: pesat

pepinillo“: cogombre salvatge

pepino“: cogombre

per lo demés“: Locució calcada del castellà, que s’ha de canviar per fora d’això, a part d’això, llevat d’això, això a part

per totes parts“: arreu

per últim“: És una expressió incorrecta. Podem substituir-la, per exemple, per finalment, per acabar o a l’últim.

permanèixer“: Hi ha diversos mots que poden substituir aquest barbarisme: romandre, estar (o estar-se), restar, continuar.

pervindre“: avenir

pesadilla“: malson

pèsam“: condol

petxuga“: pit

pico“: És un castellanisme. Quan volem indicar la “quantitat que excedeix un nombre rodó”, podem usar escaig. Hi ha maneres més planeres d’expressar aquest concepte: més de, passar deHi havia més de cent persones (i no pas: cent i pico persones). Aquell home passa de setanta anys (i no pas: té setanta anys i pico). En parlar d’hores sovint escau de fer servir l’adjectiu tocats -ades. Són les cinc tocades.

pillo -a“: murri – múrria

piropo“: És un castellanisme. Podem dir-ne, segons el context, floreta, amoretes o galanteria.

pitar“: És un barbarisme. En sentit real, segons el cas, podem usar xiular o tocar la botzina. En sentit figurat, els mots adequats són rutllar i funcionar. Em sembla que aquesta moto ja no rutlla. Els substantius “pito” i “pitada” s’han de substituir per xiulet i xiulada. L’expressió “sortir pitantés, correctament, fugir correntsfugir cames ajudeu-me.

plaç“: terme

plasta“: És un castellanisme usat col·loquialment. Podem dir-ne pesat -ada, paparra, llagasta.

play-off“: És un anglicisme usat en llenguatge esportiu. Podem substituir-lo per lligueta final o lliga de finalistes.

plumero“: És una paraula castellana que podem substituir per plomall. L’expressió “veure el plumero” s’ha de canviar per veure el llautó.

plumier“: plomer

poc a poc“: a poc a poc

poder amb“: És una expressió incorrecta. Es recomana d’usar el verb poder amb un infinitiu. Avui en Goku no ha pogut vèncer el monstre (i no pas: no ha pogut amb el monstre). Amb un sentit més figurat, poden escaure-hi verbs com ara sortir-se’n o reeixir.

polac -a“: polonès -esa

polilla“: arna

polvo“: És un castellanisme amb molts significats. Entre els més usuals es destaquen: 1. pólvores, pols: en plural, “substància sòlida reduïda a partícules finíssimes”. 2. clau, pardalada, cardada, com a vulgarisme per a designar l’acte sexual.

pònting“: salt de pont

porcentatge“: percentatge

posicionar“: Aquest verb no és admès. El podem substituir per situar, col·locar… En sentit figurat, també és incorrecte “posicionar-se“. Podem dir, per exemple, prendre posició, situar-se o definir-se. També és incorrecte el substantiu “posicionament” que podem canviar per posició o presa de posició.

positiu, donar“: En una prova antidopatge: no passar o bé algunes altres solucions: L’atleta no ha passat la prova antidopatge (i no pas: L’atleta ha donat positiu en una prova antidopatge) Li han trobat cocaïna en el control antidopatge (i no pas: Ha donat positiu de cocaïna en el control antidopatge)

prenda“: Segons el significat, podem substituir aquest castellanisme per: 1. peça: de roba. 2. penyora: garantia de pagament. Per a substituir el castellanisme “prendar-se“, podem dir enamorar-se, encaterinar-se. Les frases en què aparegui l’expressió “quedar-se prendat -ada“, les hem de construir amb l’expressió robar el cor. Aquella noia li ha robat el cor (i no pas: S’ha quedat prendat d’aquella noia)

primo, fer el“: fer el préssec

pringar“: Per a suplir aquest castellanisme podem fer servir verbs com ara enllardar, empastifar, enllefiscar. L’adjectiu “pringós -osa” el podem suplir per llardós -osa, enganxós -osa, enganxifós -osa, llefiscós -osa… Vulgarment hi ha qui utilitza “pringar” amb el sentit de “tenir una experiència negativa”; podem canviar-ho per fotre’s, fúmer-se, fer-se fotre, fer-se fúmer, fer-se retratar… Quan vol dir simplement “haver de fer una feina a contracor” també podem dir pencar. L’expressió “estar pringat” és substituible, segons el context, per estar fotut (o fumut, o cardat), haver llepat, haver begut oli, haver tocat el rebre

promig“: mitjana

propassar-se“: excedir-se

pulgada“: polzada

pulveritzar“: polvoritzar

putejar“: És un vulgarisme que podem canviar per tocar la pera, tocar els collons, emprenyar. En un context no tan vulgar podem dir fer la vida impossible, mortificar, empipar

Calcs del castellà que podem evitar (XIV)


… i amb una ràpida pinzellada, toquem la lletra “O”

octavilla“: volant

ojalà“: tant de bo

ojo“: compte

omplenar“: emplenar

oncle avi“: besoncle

oruga“: eruga

otorgar“: atorgar

overbooking“: sobrereserva

Calcs del castellà que podem evitar (XIII)


Som-hi, doncs, amb la lletra “n”:

ni molt menys“: ni de bon tros, ni de molt i, en segons quins contextos, ni de broma.

nivellar“: anivellar

no haver-hi volta de full“: l’expressió correcta en comptes d’aquest castellanisme és no tenir retop. També hi ha més solucions, com ara no haver-hi més, no tenir solució o ésser irrebatible.

no hi ha dret“: no s’hi val.

no tenir desperdici“: haver-n’hi per a sucar-hi pa o haver-n’hi per a llogar-hi cadires, segons el context.

nombrar“: nomenar i anomenar.

nòria“: sínia.

novatada“: hi ha diversos termes per a evitar aquest castellanisme: quintada, patenta o broma pesada. L’expressió incorrecta “pagar la novatada“, s’ha de substituir per pagar la patenta o bé pagar l’aprenentatge.

nòvio -a“: és un castellanisme molt estès. Els termes correctes, segons el context, són: 1. xicot -a. 2. promès -esa. 3. nuvi – núvia. El verb festejar serveix per a evitar l’expressió “ser nòvios“.