Calcs del castellà que podem evitar (XXI)

He promès fer aviat la darrera entrada dels Calcs del castellà amb les lletres W, X, Y i Z. I, abans no em refredi, m’hi poso!

Després de tant de temps, certament, ja tocava. Bé, aquí la tenim i, com no podria ser d’una altra manera, està dedicada a la Susanna de N.

No en trobo cap! La majoria dels mots provenen de la llengua anglesa o alemanya i són paraules acceptades com whisky, watt i western.

Si us ve cap al cap i m’ho voleu fer saber, enriquirem l’entrada 🙂

El mateix passa amb la

Xanxullo: Tripijoc.

Xapussa: Aquest castellanisme el podem suplir per nyap, bunyol, pegot o esguerro. L’adjectiu xapusser-a es pot canviar per barroer-a, sapastre, potiner-a.

Xasco: Segons el context, podem dir: planxa, moc (o miquel, rebuf, perboc), contrarietat (o desengany, decepció).

Xiringuito: Podem usar termes com ara parada, quiosc, guingueta. O bé la designació concreta de l’establiment.

Xiripa: Terme incorrecte que podem substituir per xamba, sort, casualitat.

Xispa: És un castellanisme que podem per:

Espurna: Partícula que es desprèn d’un cos en combustió.
Guspira, centella o espurna elèctrica: Descàrrega elèctrica en forma d’espurna.
Grapa, gràcia, enginy o agudesa: En sentit figurat.

Xiste: Acudit.

Xivato-a: Terme incorrecte que podem canviar per bocamoll-a o bocafluix-a, amb el significat de “persona que xerra allò que no hauria de xerrar”. També es pot fer servir l’expressió ésser fluix de llengua. En un terme més formal tenim delator i confident. Els verbs “xivar | xivatar” els hem de canviar per xerrar, anar-se’n de la llengua o anar-se’n de la boca. En un nivell més formal, podem dir delatar.

Xollo: Castellanisme d’ús col·loquial. Podem canviar-lo per ganga, bicoca, mina…

Xorrada: Collonada.

Xuleta: Segons el significat el podem suplir per costella (He comprat un quilo de costelles) o apunts: notes preses per ajudar a recordar alguna cosa.

Xulo-a: Segons el significat podem suplir aquest castellanisme per: